Peró no com diuen es de la Associació Catalana de Sociologia, pel fet que no pintem un borrall a Espanya, ja vaig dir i escriure fa temps, que els espanyols per acabar amb “el problema catalán” l’havien de debilitar econòmicament, i així ha estat els darrers anys, fins arribar al atracament a cara descoberta del cas “Gas natural-Endesa”. I continuant, amb la no cessió de les rodalies, la no gestió dels aeroports, i la inacció del Ministeri de Foment pel que fa a les obres que s’han de fer a Catalunya, – la Maleni només té previst fer 44km d’autovies a Catalunya, enfront els més de 144Km que es faran enguany a Andalusia-,i tampóc estic perplex per que l’any 2007 s’hagin acarnissat més amb nosaltres. Jo estic perplex per…
com ens ho prenem tot plegat. Estic perplex per el segon tripartit, com si amb el primer no n’hi haguéssim tingut prou. Estic perplex per la capacitat d’humiliació dels nostres prohoms. Estic perplex per que no entenc que un 30% de la població de Catalunya es declari independentista, i no tinguem un líder amb cara i ulls que planti cara a Madrid com Deu mana. Estic perplex, per la perplexitat dels catalans en adonar-se que no som la locomotora d’Espanya, i jo els hi dic ja era hora!, a veure si ara podem ser nosaltres mateixos tant política com econòmicament, mentre altres fan de locomotora al crit de guerra: “Podemos”. En definitiva, estic perplex per que ens hem convertit en una societat que pensa molt i fa poc, bé, menys l’onze de Setembre, que pengem quatre estelades, cridem que som una Nació, o In-de-pen-den-cia, i a les set cap a casa a comentar la jugada.Estic perplex amb mi mateix per deixar-me portar per aquesta melangia i no fer res al respecte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ja molt de temps, anys diria jo. NO veig ningú amb la capacitat de fer el nostre país una nació independent. I no calen violències, simplement una ment segura i creure absolutament amb la gent d’aquest país i els seus valors. Tot, en definitiva, és una gran perplexitat, i no cal que ens ho diguin els de l’Associació Catalana de Sociologia.
Caram, Jordi!!, que et passa?, fa cinc dies que no tenim notícies.
Això ja no és el que era…