21 de setembre de 2021
0 comentaris

Em queixo i, per tant, existeixo

Amb aquesta gran frase de Descartes començo l’aventura d’escriure el meu bloc a Vilaweb. Perquè a Twitter només puc queixar-me amb 280 caràcters o a base de fils interminables [obro fil].

Buscar un motiu per queixar-se és la part més complicada de tot plegat. La situació política actual (present, passat i futur) em fa bastanta mandra així que no entraré gaire a fer mal. Només enviaré un missatge a la gent de Lleida: ei, si algun cop Catalunya és independent, als de Lleida ens enviaran als Monegros. #quiavisanoéstraidor

També podria parlar del Barça, ja que en aquest país es parla de política i de futbol, però és que fa molt temps que no m’interessa aquest negoci (antigament anomenat ‘esport’). Sort que encara hi ha una mica d’esperança amb la recent popularitat del futbol femení, i de l’esport en femení. Vaja, de tot allò femení. Que ja tocava.

També em podria queixar que al meu poble, Alguaire, no es fa res per a crèixer, al contrari, cada cop s’està estancant més i els quatre gats que encara hi viuen només l’utilitzen per dormir. I per dir que tenim un aeroport que funciona més que el d’Elx. Sí. I que és bonic. Sí. I que havia de portar molt creixement i negocis al poble. No.

O també podria despotricar de Barcelona, la meva ciutat d’acollida des de fa 16 anys. Després de més de 13 anys pagant religiosament un lloguer a un forat negre, vaig poder comprar-me un piset, així que actualment no em puc queixar de l’abusiu preu del lloguer (sí, aquell que havia de baixar fa temps a causa de la pandèmia). Tampoc puc queixar-me dels turistes, perquè no n’hi ha. I això que treballo aprop de la Sagrada Família.

També em podria queixar sobre la deixadesa que ens envolta als veïns d’El Turó de la Peira, el barri al qual anomenen ‘territori salvatge’. Veig una mica de racisme en tot plegat. Motiu de queixa. I d’incivisme. I de com hi ha gent que relaciona els dos termes i culpa a uns únicament, quan de bruts a cada casa n’hi ha algun.

Hi ha tants motius per queixar-me que no em decideixo. Oh, calla, que acaba de passar un ramat de guiris per davant de l’oficina.

Montserrat, escalfa que surts.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.