EL BLOC DE L'ADRIÀ

Aquesta nit, tot practicant un poema amb el petit de la casa, m’ha sorgit un dubte. És vertader o verdader?

Acostumat a utilitzar molts barbarismes en el meu llenguatge, he descobert que verdader és un barbarisme més de la llarga llista. Les influències d’altres idiomes, la zona on he crescut i la manca d’estudis en català per la dictadura, han fet una gran escletxa al que podríem anomenar Català de Capital. El que per alguns quedaría en un simple català de pixapí.

Però després de llegir la paraula vertader i gràcies a les noves tecnologies, m’he dedicat a cercar les diferents formes que poden haver i el que en un principi semblava un descobriment, s’ha convertit en realitat. Tot és vertader. Malgrat que soni una mica malament per la similitud amb altres expressions, la forma correcta és vertader.

De fet, alguns diuen navegar. Jo prefereixo dir donar un tonb. Doncs en aquest tomb he vist que no he estat l’únic que ha fet aquesta descoberta. El diccionari ho deixa clar:

VERTADER (o verdader), -ERA adj.

|| 1. Conforme a la veritat; dotat de concordança entre l’enteniment i la realitat; cast. verdadero.

Tot indica, que les dues formes son acceptables, però la bona és vertader.

La propia Pilar Rahola, en un article del seu bloc, encapçala l’escrit amb un vertader o fals. I ja que estem de descobriments, també he trobat un llibre de Salvatore Quasimodo que ha estat traduït al català i porta per títol: “El Fals i Vertader Verd”.

Així que després d’una bona reflexió, ens cal assimilar que a partir d’avui les coses poden ser vertaders o falses. El mateix que passa a molts pobles de Catalunya on cap partit ha assolit una majoria que el permeti governar. Tot son comentaris de cuina i al final del dia, ens fem la mateixa pregunta: “Es vertader o fals que ja han pactat?”