Escrits injustificables

Josep-Anton Monfort

2 d'agost de 2014
0 comentaris

La noia Xie-Xie

Tinc una neboda que vingué de Xina i no parla xinès.
I ara és a Xina, li han dut els seus pares
que volen que vegi tot aquell magma i el poble d’on és.
Però ara com ara la noia és un gínjol
no gens preocupada per saber d’on ve.
Ella té claríssim que és de Barcelona i com les seves amigues,
se sap les botigues on tenen la roba que els agrada més.
I quan els xinesos vegin sorpresos que ella no els entén,
seran ells qui es perdin la gran torrentada
d’una catalana que parla de pressa, que riu i no calla,
doll de pragmatisme i de mundanitat.
Xinesa inconscient i catalana sense angoixes,
enganxada al mòbil i gaudint cada instant.
“No sé”, respon quan no sap ni què l’interessa
mentre va de pressa la noia xie-xie.

República o Desideràtum?
08.02.2017 | 2.07
Les balances
20.03.2015 | 12.31
Això de fer anys
06.02.2019 | 8.36

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.