Moises Queralt Bernadas, Bloc

Aquesta setmana tenim lluna vella. El dilluns dia 17 comença el creixent i la nit del dia 24, nit màgica, serà lluna plena. Alguns anys per Nadal hi ha lluna plena. Per Pasqua sempre. Jo desitjo que aquest Nadal tinguem una nit de celístia clara, sense núvols, nit d’estels, si fa fred que en faci que som al temps, però que la suau llum lunar cobreixi les planes, els pobles, les muntanyes, el mar...

M’agrada la lluna, tan màgica i tan relacionada en les cultures orientals amb la naturalesa i condició femenines. El sol m’agrada que em toqui. La lluna m’agrada guaitar-la. Quan noto que m’és necessari calmar neguits i frisances cerco la lluna. Si hi és. Els orientals fan el símil amb tota propietat. Entre altres aparences comunes hi ha la de que la lluna no hi és pas sempre. Ara hi és, ara no hi és. Ve i se’n torna. Com les noies. Em plau parlar de la lluna. Al vespre en parlaré amb la Vinyet.

Ara, quan claregi el dia, viatajaré en tren a buscar-la. S’estarà tot el cap de setmana amb mi i a la nit, quan la posi al llit, li diré una vegada més que descansi, tranquil·la, que la lluna la vigila i vetlla el seu son. Als seus tres anys i mig la Vinyet creu literalment el què li dic. I sempre descansa tranquil·la. I ara que ja s’apropa el Nadal potser li diré. Dorm que la lluna et vigila i el nen Jesús també.

Jo penso que la lluna vigila, també, les meves nits de son curt, a batzegades. Per si de cas, a les nits clares de lluna plena, deixo oberts els porticons del balcó de la meva habitació perquè hi penetrin els raigs suaus de la llum nocturna. Aleshores quan se’m van tancant les parpelles, ja com un mig somni, sento que la llum tènue m’acaricia el rostre amb molta delicadesa, talment els tendres manyacs d’unes mans de noia, delicades. I això és tot. El qui no es conforma és perquè no vol.