Ara viatjaré en ferrocarril fins a Barcelona. Acabo d’arribar de viatge i ja tornbo a viatjar. I ho faré en ferrocarril per a estalviar-me les cues de les autopistes i autovies quan s’apropen a la ciutat. Viatjaré amb Renfe! I com moltes de les vegades que l’he utilitzat aquests darres mesos ja sarà força sort que no hagi de sufrir demores, retards o horaris canviats. Tot plegat la consecuència de les obres de l’AVE a la seva arribada a la ciutat. L’AVE, tan necessari per a l’ economía del país (de quin país?) però que ningú m’ha sabut explicar encara en quina forma repercutirà en benefici dels milers de catalans que n’estan sofrint ara els perjudicis per les obres de construcció.
Arran d’això m’ha vingut al pensament l’anunciada manifestació d’aquest cap de setmana a Barcelona que tindrà una caàcter eminenment reivindicatiu, nacionalista. Els catalans estem segurs que de poder administrar totalment els nostres recursos i de poder prendre les decisions polítiques lers coses ens anirien millor. Per a mi això és evident. Sortir al carrer és una forma de poder´ho expressar. Perquè les altres maneres, polítiques, de reivindicar els nostres drets, ja ho veiem, resultes d’una ineficàcia evidant. I això, encara, quan algun representant del poble s’atrveix a parlar clar. He comentat les últimes el tema de la manifestació amb algunes persones conegudes i no en sabien res. El tema no els mou a prendre posicions acvtives. I això és així, parlant. és clar, en termes generals. I aleshores he pensat que a aquest acte del cap de setmana hi trobaré majoritariament gent jove, molt jove. Sort en tenim!