Ahir a la tarda-vespre les carreteres de sortida de la capital estaven atapeïdes. Avui el meu poble era poc menys que un desert. I tants pobles i ciutats. On és la gent?
No ho sé pas. Suposo que els qui atapeïren ahir les carreteres estan situats en aquest moment a les anomenades segones residències i el qui no en té en hotels, apartaments, cases rurals, etc. Hi estan celebrant el dia que es va aprovar la constitució espanyola? No fotem! És molt probable que per aquests verals el contingent que més es recorda d’aquesta efeméride és el que formen aquelles persones que no la voldrien aquesta constitució, que en voldrien una altra que la poguéssim sentir més nostra. Que només fós nostra. Una gran majoria no hi pensa en tot això. Però fem festa! I pont. Fins diumenge. Es podrà aprofitar el dissabte, dia 8, per a reflexionar sobre el misteri de la concepció Inmaculada de la Mare de Déu.
I això succeïex en la majoria de festes. Fem festa de la feina, marxem, després tornem, però és molt probable que només una minoria estigui imposada del sentit d’allò que motiva la festa. Potser Nadal i l’11 de Setembre, a Catalunya, poden ser-ne una excepció. Potser.
Caminem cap a la reforma del calendari festiu?