Parlàvem ahir del silenci. I per partida doble! Ho sento. Malgrat estar allunyat d’afers laborals per raons de molt pes, per altra banda irreversibles, en arribar de viatge he constatat la dificultat en trobar una estona de calma i silenci. He posat en marxa les coses domèstiques que m’ha induit a retre, una vegada més, un sincer reconeixement a les mestresses de casa. I avui aniré de bòlit amb dos afers: Haig de veure l’oftalmòleg perquè no hem acabat encara de resoldre després de molts mesos els problemes de la vista. I a primera hora de la tarda haig de participar en una reunió important, amb persones importants,
Això de la importància de les persones és un fet real. No és pas relatiu. Especialment determinat pel lloc que ocupen, la feina que excerceixen, la responsabilitat social o política, etc. També el poder econòmic. Però aquest no m’impressiona. I jo i un bon amic, a primera hora de la tarda, ens trobarem enmig d’una història en la resolució de la qual hi estem entestats perquè es tracta de perfilar el futur d’una estimada institució del poble (Potser hauria de dir la ciutat?). Veurem com es va resolent, però aquest matí, mentre vagi rodolant entre metges i infermeres, planarà en el pensament la reunió de la tarda. I jo mateix m’atrevia ahir a parlar de silencis, pau i reflexió! Es car de trobar el silenci. Potser fent ruta per camins i muntanyes. Però per mala sort pateixo una tendinitis al peu esquerre que em limita molt les caminades i, doncs, els silencis. Què hi farem? Espero que tot plegat no m’impedeixi de ser a la manifestació de demà.