Dos actes multitudinaris acapararen ahir l’atenció dels catalans: la manifestació i el derby català Barça-Espanyol. El primer, naturalment, més multitudinari. Set-centes mil persones! Per bé que és ben curiós i trist que els ciutadans hàgim de dubtar sobre la veracitat d’aquesta dada en tant que la policia xifra els assistents en dos-cents mil. Sembla que segons qui ho avalua es pretengui minimitzar o augmentar el nombre d’assistents. Jo crec que foren 700 mil i no 200. Però, com a ciutadà que tinc el dret a una informació veraç, em produeix una enorme tristesa observar aquesta divergència tan incomprensible.
L’altre esdeveniment multitudinari, encara que no tant, va ser l’esperat partit de futbol entre els dos eterns rivals de Barcelona, el Barça i l’Espanyol, que va acabar en taules, l’empat a u.
Sóc del Barça, en aquest sentit ampli que diem els catalans, malgrat que les competicions en general no m’atreuen massa. Però ahir sí; ahir no em vaig deixar perdre el partit, especialment podent-lo veure per la tele sense pagar. I em va agradar, molt. Van fer bon fútbol, a estones, ara un equip ara l’altre. Vaig posar molta atenció, dins de les possibilitats que oferia la retransmissió televisiva, en l’actitud dels dos presidents. Tothom sabia que, actualment, les relacions entre ells estan molt deteriorades o no existeixen. Que no és fan, vaja. I tothom estava a l’aguait de com es comportarien, quina actitud mostrarien a la llotja, l’un al costat de l’altre. Juntets. Doncs bé, es van comportar d’una forma correcte, segons la meva manera de veure. Va ser evident que no es digueren ni una paraula. I què? Estan enemistats com a presidents de llurs clus. No podem pas pretendre que es fassin petons! Però l’actitud dels dos presidents durant la competició, el seus tarannà morigerat, l’absència de gestos intemperants i la seva discreta seriositat em van semblar molt adequats per a l’ocasió i les circumstàncies. Tenen dret a estar enemistats per motius relacionats amb els clubs que representen. I tot i que els darrers dies hem sentit o llegit algun excés verbal de tot dos en els medis de comunicació ahir, a l’estadi Lluís Companys, vaig admirar-los per la seva actitud i pel seu savoir-fer.