A mi em va cridar l’atenció perquè ademés d’enèrgic em va semblar una mica anigmàtic. Un no contundent, sí, però sesgat, enfadat a mésno poder, ràpid, quasibé equivalent a si hagués respost (i disculpeu) No! i no em toquis més els collons mosquit.
Resulta que un altre diputat li va preguntar des del seu escó en la seva llengua pròpia (si era València, el valencià) si mai havia rebut algun regal en compensació d’algun favor fet en l’exercici del seu mandat de President de la Generalitat Valenciana. I aquí es va sentir aquest no, que jo vaig trobar mal dibuixat. I això que el senyor Camps amb aquella estampa estilitzada, amb un vestit que li anava clavat feia el seu goig. De totes maneres abans, des de l’estrada, havia dit que donaria totes les explicacions del que se li imputa o pregunta per la via judicial perquè així ho ha determinat un jutge.
Malgrat tot, aquests dies el senyor Rajoy se li veu l’americana una mica despenjada i la barba menys retallada. No les té totes. Encara que generalment
fa també molt de goig com tot l’equip. I no parlo de les senyores diputades i demés perquè és impressionant.
Aquest dia la Senyora Saenz de Santamaria, portaveu del PP al congrés (aquest cognom em sona d’alguna cosa) tenia ganes de parlar de Galícia, vet-ho aquí. I tenia ganes de parlar-ne amb lasenyora vice-presidenta del Govern. I és clar. La
càmera ara et donava la imatge de l’una i ara la de l’altra. Home! Això no val.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!