Lilian Thuram, Thierry Henry i Sarunas Jasikevicius, són els noms de tres esportistes que han vestit de blaugrana, no han nascut a Catalunya, ni tant sols parlen català, fins i tot dos d’ells tenen un color de pell ben fosc.
Però quan se’ls hi ha preguntat sobre el paper de Catalunya al món i el dret dels catalans a decidir el seu futur, no han defugit de la pregunta i s’han mostrat ben explícits i compromesos.
En canvi hem de veure com esportistes nascuts a Catalunya, i que parlen català, es mostren mesells i desconsiderats davant de certes preguntes, i tot per no perdre uns eurets, més tenint en compte que hi ha moltíssima gent compromesa amb unes retribucions molt més minses que les seves.
Però com que han nascut aquí se’ls hi permet tot.
Fins i tot un salamantí que ha fet tota la seva carrera esportiva al Madrid i que és seleccionador espanyol, anomenat Vicente del Bosque, els hi ha de donar una lliçó de democràcia i coherència.
Donar importància a la gent pel lloc de naixement no és més que supremacisme ètnic, i a mi què m’importa si han nascut aquí o a la Lapònia ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1) És més fàcil parlar des de fora que des de dins (li és més fàcil a l’observador estranger que a l’oprimit).
2) A la majoria de la gent, que cobra molt menys però està també molt menys sota l’atenció mediàtica, els és més fàcil pronunciar-se sense tenir cap mena de problema.
3) Sentir alguna mena d’afinitat o solidaritat amb els teus no és supremacisme. Aquesta mena de mots (“supremacisme”, “feixisme”, etc.) no es pot banalitzar ni usar a tort i a dret.
Bon cap de setmana.
hackett
En canvi hem de veure com esportistes nascuts a Catalunya, i que parlen català, es mostren mesells i desconsiderats davant de certes preguntes, i tot per no perdre uns eurets, més tenint en compte que hi ha moltíssima gent compromesa amb unes retribucions molt més minses que les seves.fall holidays limo
http://www.oakleysau.net/