Ells, per ara, es dediquen a la violència mediàtica.
Dissabte a Barcelona hi va tenir lloc una manifestació espanyolista, no cal ser massa espavilat per entendre que la baixa afluència de gent, i més comparada amb la Vila Catalana o la manifestació de l’11 de setembre de 2012, no és més que una mostra de què la fractura social és una fal·làcia, i que és el que voldrien els sectors més radicals de l’unionisme, per tal de deslegitimar el procés.
L’espanyolisme radical a Catalunya hi és, passa però que no està acostumat a mobilitzar-se, ja que ha utilitzat altres vies per a aconseguir els seus interessos molt més subtils, i de vegades molt més violentes.
No és un col·lectiu acostumat a la pancarta i a l’espectacle, sinó més aviat a la trucadeta telefònica a poders fàctics demanant prebendes i fent propostes i suggeriments.
Per això tampoc ens pensem que són minoritaris, i residuals, el que passa és que no cal témer per un enfrontament social entre bàndols, si més no a nivell de violència organitzada, entre altres coses, perquè de ganes de violència en principi només hi ha un bàndol que té el instruments per a exercir-ne, ara falta saber si en té la voluntat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!