Feia molt temps que no actualitzava el bloc, doncs avui em ve de gust, duem unes setmanes molt dures, el nivell de degradació econòmica, política, moral i social que està agafant el nostre país és flagrant.
Estem en caiguda lliure, però encara no em tocat fons, esperem-nos, esperem-nos.
Aquests dies m’ha vingut a la memòria els mesos entre finals de 2005 fins arribar al 2010 aproximadament, uns 4 anys de política activa i d’intentar fer pedagogia i de participar i impulsar activitats amb la Comissió 300 anys i amb ERC.
Aquests anys m’he guanyat la fama de radical, i de talibà, fins i tot hi ha gent la qual pràcticament no em saluda, i m’he guanyat enemistats.
Sabeu perquè ?
Doncs, per anar denunciant tot aquest desgavell que esdevindria realitat i per senyalar-ne els responsables en alguns casos.
Els centrats, els moderats, els benpensants, els assenyats, han arribat a dir-me de tot, alguns a la cara, però sobretot a l’esquena.
Resultat ? Ja ho veieu,
Algú a vingut a dir-me o a dir-nos, nois teniu raó ?
La resposta és òbvia, al país de la covardia, la mesquinesa, la hipocresia, el regat en curt, el vol gallinaci, i la indigència intel·lectual, la culpa sempre és dels que fem política.
Els marcs mentals del franquisme, els símptomes de la ocupació, el menfotisme i l’egoisme exacerbat, són la resposta a gairebé tot plegat.
Ara que, segur que dirien, si potser tenen raó però els fallen les formes, he he he.
Mentre el neofeixisme rampant campa pels carrers del país amb total impunitat, a nosaltres potser ens fallen les formes.
Tranquils nois, encara no em tocat fons.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Siau,
Dolo