12 de desembre de 2006
1 comentari

Temps, temps, temps

Ón és el temps?

De qui és el temps?

Què és el temps?

El temps se’m menja!

El perdo,

se m’escola,

me’l roben,

el dono

i deixa de ser meu.

  1. T’equivoques, el temps es menja, i té gust a raïm. 

    I si ni el dones,

    ni te’l roben,

    ni el perds ni se t’escola,

    també deixa de ser teu.

    És el que té: esmunyidís, i inexorable: de relatiu, ben poc…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!