Les presidencials franceses

París. Diversos col·legis del quartier de Luxemburg (al cor de París) presenten en aquests moments llargues cues per anar a votar. En alguns casos, els ciutadans s’han d’esperar al carrer per a poder entrar. Aquest és, tan sols, un més dels exemples d’una jornada electoral que, a les 12 del migdia, ja presentava deu punts més de participació que fa cinc anys (31% contra el 21% de 2002) i que corrobora les dades dels territoris colonials on, en alguns casos, l’afluència de votants ha estat 20 punts per sobre que fa cinc anys. Malgrat el bon temps primaveral – gairebé estival- que fa avui (un fet que al nostre país es relaciona amb l’abstenció), sembla que el record de la "victòria" de Le Pen fa cinc anys, així com les intenses campanyes que diverses organitzacions han fet a les banlieues (barris perifèrics que van viure les revoltes socials de fa dos anys) per tal que la gent canalitzés les seves preocupacions a través de les urnes, estan generant una mobilització força notable d’electors. A priori, això és bo per a Ségolène i no tant per a Sarkosy, i més si tenim en compte que les zones més conservadores de París registren nivells de participació sensiblement inferiors. A partir de les 8 del vespre (o des de les 6 a través d’alguns blocs) es començarà a descobrir a qui beneficia aquesta alta participació, la més elevada dels últims 16 anys.
Fa sol, bona temperatura i els parcs de París són plens de gent que aprofita la bonança primaveral per sortir a prendre l’aire. És com qualsevol diumenge normal, i només la presència d’alguns joves amb samarretes on s’hi pot llegir "Anti-Sarko", dins d’un disc de prohibit, fa pensar que el dia d’avui no és del tot habitual.
Però tot i l’aparent normalitat, sembla que seran pocs els que avui oblidin el seu "deure" d’anar a votar. Les cues que s’estan formant, han obligat fins i tot a que alguns membres dels col·legis electorals (que igual que a Catalunya es troben en escoles, instituts i centres públics) surtin al carrer per regular l’afluència d’electors.
El reglament electoral francès presenta algunes particularitats interessants. Per exemple, és obligatori que a la porta de tots i cadascun dels col·legis hi hagi un espai reservat per què cada candidat pugui penjar la seva propaganda, una norma que evita que les ciutats quedin plenes de cartells electorals (ja sigui enganxats amb cola a les parets o en banderoles, que tampoc n’hi ha). Un cop dins el col·legi, i després d’identificar-se, els electors poden escollir entre els 12 candidats que es presenten en aquests comicis. Després, poden introduir la papereta dins un sobre en un dels espais habilitats, tancats entre cortines. I finalment, acudeixen a una altra taula on ells mateixos – i no un membre de la mesa, com en el cas català- dipositen el vot.
Aquest any, però, aquest sistema tradicional de vot es compagina en més de 80 poblacions amb el vot electrònic. Un nou sistema que ha generat molta polèmica ja que, des de diveses instàncies, s’assegura que la transparència del procés no queda prou garantida. Avui mateix, un diputat regional ha advertit que presentarà un recurs davant el Consell Constitucional (màxim organisme competent en matèria electoral) per impugnar el vot electrònic.
Sigui com sigui, a tres hores per tancar les urnes els francesos segueixen votant per decidir quins dos polítics es tornaran a veure les cares el proper 6 de maig.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!