EL Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha deixat en suspens uns quants articles dels reglaments de l’ús de les llengües a l’ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida.
Pel que se’n dedueix una administració catalana no pot emprar el català com a llengua preferent, tot respectant els drets lingüístics individuals dels ciutadans.
La debilitat del català en termes jurídics és lamentable, perquè cal entendre que el TSJC ha actuat ajustant-se a la legalitat.
La Sentència de l’Estatut, antecedent evident de l’auto del Tribunal,i la facilitat amb què tothom s’atreveix contra el català no presagia res de bo.
No vull pas pensar que entrem en un temps en què la resistència tornarà a ser un valor en defensa de la llengua.
I també la militància. Convé que tornem a ser militants en defensa de la llengua pròpia.
Si no, estem perduts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho perdem al carrer i ho perdem en el dret a llei. Almenys abans hi havia consens de quin era l’horitzó; ara ni això. Gràcies pel teu apunt, et convido a llegir aquest altre, que va del mateix “que hable en español” http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6880