Països Andorrans

El grup musical The Carpenters es va acabar quan el 1983 la seva cantant Karen Carpenter va morir a causa d’ una insuficiència cardíaca deguda a una valvulopatia del mateix cor. Patia Anorèxia Nerviosa de feia anys. L’ Anorexia Nerviosa o Mental, segons alguns clinics francesos, pot repercutir, entre més, amb patologia cardíaca molt greu com fou el cas de la Karen Carpenter.

A la llum de les controversies de si Santa Tresa i/0 Caterina de Cardona dejunàven i menjaven herbes del camp i arrels de plantes rustegues a mida que llegint dins dels textes es van fent més i més caquèctiques les seves figures a mesura que passa el temps i la seva condició d’ anacoretes, no puc nogensmenys que pensar que quina malaltia de base tenien totes dues era  una Anorèxia Nerviosa o Mental, això donaria moltes opcions a la tesi de que podria ser que fos la mateixa persona amb la mateixa malaltia i no dues persones amb dues malalties que son la  mateixa malaltia. Doncs no pas tothom que s’ aillava a fer vida sòl i d’ ermità  esdevenia amb una caquèxia de la pell i l’òs. En aquestes époques, més antigues, s’ amagava, sovint, aquesta dolència sota l’ excusa de practiques religioses, en aquests cas el dejuni, i al dejuni prollongat en el temps, se li atribuia una certa espiritualitat, però sense mesura, pot amagar una anorèxia nerviosa i pot ser causa de molts trastorns digestius com el ”el mal de cor” que descriuen als texts, així nauses i vòmits per exemple per la cetonèmia, mal d’ estomac per l’ hiperacidèsa amb poc menjar, i  aquest mal de cor, entés com la defallió per no menjar i quan, concretament, fa referencia a que es ”veya” podem pensar  que tenia ”ascitis” (ventre com un nen de Biafra) per la manca de proteines principalment  i aquestes dolències serien fetes pels canvis metabòlics que provoca el dejuni prolongat i persistent i no pas, necessàriament, perque les herbes o les arrels menjades fossin verinoses, aquesta gent sabien què podien menjar i què no podien menjar, el fet és que menjaven poc i molt poc i és veu que no pateixen mentalment per no menjar i   per no engreixar-se  i s’ aprimaven i aprimaven fins a la caquèxia, fins quedar-se amb la pell i l´òs i d’ aquí a la patologia cardiaca, valvulopatia més insuficiència cardíaca, només hi a un pas quan s’ ha arribat a aquests extrems.

Miquèl Maresma

Metge