Més enllà de la perifèria

Bloc de Mireia Canal

Llegint el Nazi de Siurana

Coincideix en el temps que estic llegint un llibre que porta per títol “El Nazi de Siurana” i estic veient la sèrie documental alemanya sobre Franco. Els dos van sobre un període històric que ha marcat fortament l’actualitat europea de la segona meitat del segle XX, amb efectes molt forts sobre aquest principi del segle XXI.

El llibre descriu les investigacions que fa el seu autor per confirmar o desmentir que l’alpinista belga que va viure gairebé mig segle en un xalet espectacular situat al poble de Siurana i conegut popularment com a “Xalet del Nazi”, havia sigut realment un alt càrrec nazi que s’havia amagat allà.

Durant els anys que Jan Buyse amb la seva dona Anita Salden van viure en aquell xalet, a Siurana també hi passava llargues temporades un visitant il·lustre amb el que no hi va tenir cap relació. Es tracta de Joan Sales, autor de la novel·la “Incerta Glòria”, ex-oficial de la República i que acabava de tornar del seu exili a Mèxic on havia participat en l’edició dels  “Quaderns de l’Exili”. En aquests quaderns es defensava que els catalans havíem de participar en la II Guerra Mundial en el bàndol dels aliats i aconseguir la seva intervenció a la Península Ibèrica per fer caure el franquisme. Aquesta tesi no va funcionar mai perquè, com queda clar al documental alemany, Franco ja estava negociant amb els aliats preveient la desfeta de Hitler.

La idea que en un poble com Siurana hi coincidissin dues persones amb trajectòries i vides tan allunyades però tant significatives del conflicte europeu de mitjans del segle XX,  inspira a l’autor a transcriure una trobada imaginària entre ells dos. En aquesta trobada fictícia, Sales li retreu a Buyse la seva visió del món: enemiga de les llibertats i les diferències. Per contra Buyse li retreu a Sales que, com a catòlic, s’hagués aliat amb els comunistes que volien la destrucció de la seva religió.

Al posar el focus en la vida d’un nazi belga i la seva parella, facilita a l’autor de reflexionar sobre el perquè tants joves d’aquella generació es van deixar portar per aquesta ideologia que tant mal va fer a Europa i al món. En el cas de Jan Buyse i Anita Salden es tracta d’una parella culta, sensible, amants de la literatura però, malgrat tot, es van deixar seduir per aquestes idees totalitàries. Per analitzar aquest cas es basa en les justificacions que el mateix Jan Buyse va  utilitzar en el judici que se li va fer per haver col·laborat amb els nazis durant l’ocupació belga. En la seva defensa i en altres documents que l’autor estudia, es pot arribar a la conclusió que molts d’aquests joves es van decantar per ideologies totalitàries a resultes de la por. En el seu cas va ser la por a que el comunisme destruís el seu món, aquesta era una por amplificada per diferents mitjans de propaganda que li arribaven en aquells moments.

A mi em sembla que aquest anàlisi també es pot extrapolar en altres cassos més propers, sobretot quan analitzem tots aquells catalans que es van unir al bàndol franquista. També en podem treure una lliçó històrica per l’època actual: les pors que poden utilitzar aquestes ideologies per convèncer a grans capes de la població, poden ser de molts tipus i també ens poden arribar per mitjans molt diversos. Són pors que, un cop escampades per la població, serveixen per justificar accions que van contra la diversitat, la llibertat, la bellesa i la vida.


  1. La por, és el que els governants busquen quan amanacen amb presó O amb fortes multes econòmiques, per els líders de les revoltes que a ells no els hi interessa, i estic segur que amb una bona part de la gent, ho aconsegueix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.