L’1 d’octubre vam obrir els ulls

El dia 3 d’octubre de 2017, necessitava expressar tot el que tenia a dins, per això vaig fer un escrit amb el títol de “Hem obert els ulls”. A partir d’aquell moment van venir molts altres escrits que em permetessin afrontar tot el que estàvem vivint. Aquell article el vaig compartir entre amics i coneguts. Encara no havia obert el bloc, per això no havia tingut ocasió de penjar-lo.

Avui, un any després he decidit de penjar-lo,  per tal de recordar d’on venim i que moltes de les coses que ens passen actualment, són una conseqüència directa de la forta repressió que estem vivint. El què està clar, però, és que passi el que passi mai més podrem tornar enrere ni tornar a ser els què érem, ja que fa un any VAM OBRIR ELS ULLS.

Article escrit fa un any (3 d’octubre de 2017):

Hem obert els ulls 

Porto dos dies plorant, les llàgrimes no em paren, estic vivint una clara situació de dol, visc una pèrdua. Conec la història de la relació del meu país amb Espanya, soc conscient de tot el sofriment que ha portat a la gent del meu país. Molt al fons meu alguna cosa em deia que aquesta Espanya no havia canviat, malgrat la propaganda que era una democràcia moderna dins Europa, que era un estat de dret. Les actuacions judicials dels últims temps demostraven que ens estaven llençant tota la seva “basura” judicial i burocràtica contra nosaltres, però mai hagués pensat que ens llençarien la seva brutalitat de la manera que ho van fer diumenge.

Sabia que Espanya no era una democràcia homologable, malgrat la propaganda. Coneixia la persecució de l’independentisme als anys 80, veia la manipulació i tergiversació dels fets en els mitjans espanyols, però mai hagués cregut que fos capaç de fer el que va fer a ulls del món. Quan atacava a l’independentisme, es guardava molt que això transcendís als mitjans, tan als espanyols com als catalans. La censura amb que es van tractar les detencions de l’any 1992 demostrava uns mètodes deplorables, molt allunyats del què ha de ser una democràcia que respecta als seu ciutadans. Tot això quedava a la penombra, ningú ho sabia, ni una part molt important de la població de Catalunya.

Ara la repressió ha estat contra tot un poble que només volia votar, volia expressar la seva opinió de la manera que es fa això en les democràcies. Ens havien fet creure que vivíem en una democràcia que respectava els drets humans i ens havien enganyat, crèiem que si érem molts no s’atrevirien, ni que fos per mantenir una aparença de país normal d’Europa.

Ara ja sabem què s’espera de nosaltres, que callem, aguantem i paguem. Que el nostre país vagi morint lentament, asfixiat per les seves polítiques. Hem obert els ulls i ja mai més ens creurem la seva propaganda.

Quant a Mireia Canal

Vaig néixer i actualment visc al poble de Puig-reig, a la comarca del Berguedà. Sóc economista i treballo en aquest camp, però sempre m'ha agradat molt llegir i escriure. Feia temps que em ballava pel cap de fer un bloc on compartir diversos escrits que vaig fent.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’1 d’octubre vam obrir els ulls

  1. Joan Bertran diu:

    Si, ara ja no hi ha marxa entrera…..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*