Mirades

Començaré explicant sobre Carlos Cros i diré que amb el seu anterior grup, Selenitas,vaig passar grans moments a la fi de la meva adolescència. 

Que amb les cançons del seu primer disc en solitari, “Escucha los latidos”(2007),vaig aconseguir el que aconsegueix sempre el rock’n’roll, molestar els carques, sobre tot amb el “vete a la mierda, Carlitos” i  que després del seu concert al BAM del 2011,me les vaig idear per aconseguir montar un concert seu aquí a Tortosa, i mirà, ja anem  a per el tercer.
 

Un geni que beu dels grans lletristes de la música en castellà, i amb les seves

cançons costumistes i canalles alhora, va directament al centre de la

diana del cor, i amb les que és impossible no identificar-se.

Ja té en camí el seu nou treball discogràfic, que sembla que es dirà com

una de les cançons que té en el seu interior, “Siempre hay un camino”, i que alguns ja vam poder  escoltar i gaudir tant en àudio com en directe.
 

Demà dissabte 13 de abril tenim una altra oportunitat de fer-ho, a Casa Maso i de la mà de la web musical La Veu Telúrica.

Sergi Altadill