Mirades
arts,viatges,opinió i Conèixements
13 de maig de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Perspectives Arquitectòniques:La Casa Vericat de Tortosa.
Ara per Setmana Santa em vaig deixar caure uns dies per Tortosa, ja sabeu,
una visita familiar fugaç però ben aprofitada.
una visita familiar fugaç però ben aprofitada.
Mentre feia la passejada típica i mítica, de dissabte a la tarda pel centre, no
vaig poder evitar fixar-me en la Casa Vericat, situada just davant del Mercat
Central i que voreja el riu, cèntric a més no poder.
Un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) que sempre
havia tingut present, però que per l’estat en què es trobava i la pedra (granit)
que hi tenia col·locada als baixos, feia que mai no li hagués donat la
importància que es mereix.
Per tal i com estava no es podia llegir bé la façana i, per tant, ens estàvem
perdent una part molt interessant que per a mi era completament desconeguda,
perquè diria que des de sempre l’he conegut així.
Ara he obert els ulls, i n’he pogut observar perfectament el caràcter
noucentista, els detalls que havien estat amagats i que han recuperat la seva
raó de ser. Un exemple ben clar és que ara es pot apreciar com les columnes
de la façana arriben fins al terra, el material que compon aquest elements i els
petits detalls d’aquesta planta baixa.
Des del meu punt de vista i opinió més personals, crec que una bona neteja de
cara d’aquest edifici, una restauració ben feta tot respectant la seva historia i el
fet de recuperar les característiques amb les quals es va crear, podria potenciar
molt l’edifici i la zona on es troba. Els seus cinc pisos d’alçada amb tres façanes
que donen a tres carrers diferents, les tribunes de tres pisos situades al xamfrà
amb la coronació superior que marca i potencia el gir de l’edifici i amb els seus
elements barrocs i neoclàssics (d’algun balcó i els elements de la barana del
terrat).
Però bé, no només hem de tenir en compte els fets més tècnics, sinó que
també els històrics i els que creen la memòria col·lectiva. L’any 1935 es van
situar als baixos comercials els “Almacenes el Ebro”, on es venia una gran
quantitat de tèxtil, fet que va fer que l’edifici fos un referent comercial a la ciutat.
Malauradament, però, van tenir una durada limitada, ja que quan va començar
la guerra, la seva situació a la vora del riu no va ajudar, i va quedar molt
afectada pels bombardejos de l’aviació feixista que va provocar entre d’altres,
forats a la façana i que els aparadors trencats.
Per tant, després del pas dels anys, crec que recuperar aquesta característica
comercial, que en un principi va tenir tant de pes, és una bona manera de
donar continuïtat a la historia i al futur d’aquesta casa.
En resum, sí, us ho he de confessar, em moro de ganes de saber com acabarà
la restauració d’aquests baixos i, és clar, per què negar-ho, de poder entrar
dins d’aquest Spingfield d’uns 300 metres quadrats i regirar entre els aparadors
de roba… Ningú no ès de pedra no?
Marta Mauri
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!