les llengües a debat

Al Congrés hi van convidar representants del País de Gal·les i Finlàndia, entre d’altres. Finlàndia interessa, i molt. En sentim a parlar, els polítics s’hi emmirallen, però tot i que en els darrers congressos sempre hi trobes un finès o altre, no havia tingut ocasió de contrastar la informació que ens n’arriba. Trobar-me amb Timo Riiho, catedràtic de la Universitat de Hèlsinki i exdirector de l’Institut Finès de Madrid, i poder compartir taula amb ell ha estat un privilegi. És una persona senzilla, que va sorprendre tothom entrant al Palau de Congressos amb txapela i parlant euskera amb fluïdesa. Ens va fer entendre en un moment les causes del fenomen, que es remunta al XIX, i ens va fer veure cap on anava el futur: tothom (5 milions d’habitants) ha d’aprendre bé finès, suec i anglès. “Han d’usar-les correctament“- va especificar. És a dir, aprendre vol dir “aprendre bé”, no pas fer veure que s’aprèn, com sol passar.
La quarta llengua és a triar, però n’hi ha molts que opten per l’espanyol. Així doncs, és possible el miracle -que a nosaltres des d’aquí ens sembla encara  un miratge. Molta gent que ha visitat la capital explica que al mercat o a la botiga t’atenen en espanyol només de saber d’on ets.  
Aquí s’han conjuminat una sèrie de factors: voluntat política, necessitat de suport de les minories per governar, conscienciació, etc.  Però quan ens explica que els suecs representen únicament  el 6 % de la població, ens en fem creus.   Hi estaríem disposats, nosaltres, a aprendre a l’escola una llengua ben diferent de la nostra que farem servir ben poc, si no treballem a l’Administració, durant 8 anys?  Seríem capaços d’entendre que cal preservar-la i que per això és necessari aquest esforç? No pensaríem que no cal esmerçar-hi diners? El professor feia una clara defensa d’aquest bilingüisme finès-suec, sense fissures: és una riquesa.  Van ser determinants els exemples concrets de persones que ens va anar posant: les trajectòries vitals condicionades per les llengües, les llengües condicionades per les trajectòries vitals.
No feu el paral·lelisme amb català i castellà, perquè us perdreu. La llengua dominant aquí era el suec, al 1800, i el finès l’ha anat desplaçant. Per això no es tracta de protegir la llengua que “ens cau bé”, com sol passar, sinó la minoritària, i punt. Cal estudiar el fenomen per si sol. I no us hi trenqueu les banyes.
L’he convidat a venir a Girona l’any vinent. Segur que aleshores ja sabrà parlar català, al pas que va.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!