En els darrers temps estem assistint -alguns, amb un cert astorament- a una ofensiva contra la nostra llengua procedent de fora del país. Prenc dos exemples ben recents, tots dos relacionats amb el món de l’esport i la comunicació. El primer, el de l’entrenador del Girona, que va deixar amb un pam de nas els
La por de respondre en català quan se t’adrecen en castellà en una botiga, un bar o una recepció d’hotel. La por de fer una pregunta en català al ponent que ha fet la conferència en castellà però viu a Barcelona des de fa temps. La por de reclamar al banc quan et volen fer
Ara que qui més qui menys fa una carta oberta al nou president de la Generalitat de Catalunya, jo també tinc una petició per fer al nou govern. Reclamo un Pacte Nacional per la Llengua entre tots els partits que la defensen. Tota la feina feta en aquest àmbit, que ha estat molta, ara perilla, per la campanya
Fa uns dies vèiem consternats com es confirmaven els nostres pitjors presagis, allò que intuíem que podria passar després de la sentència del TC: el PP començava amb energia l’ofensiva contra la denominació d’us “preferent” del català, de moment promovent la suspensió cautelar d’una colla d’articles dels Reglaments d’usos lingüístics als Ajuntament de Barcelona i
Retalls esparsosUn tuit de la presidenta d’Òmnium que de bon matí ja dóna el crit d’alerta. Joan Solà ens ha deixat. Uns records desdibuixats que vénen a la ment. Un somriure sorneguer i aquell parlar tan seu. Uns articles que ara ja s’han acabat, que es feien llegir tant sí com no, setmana rere setmana.
Aquesta setmana he assistit a l’acte de cloenda de la campanya “A la Universitat, en català”, de la Plataforma per la llengua. Han obtingut el suport de la comunitat universitària, -les 15.000 postals presentades ho avalen- i del govern, representat pel conseller Huguet que els va rebre i els va esperonar a continuar, però no han tingut
Foto: MANEL LLADÓ. (article publicat a El Punt, 17/09/2010) Aquests dies hem assistit a un espectacle mediàtic que ha generat certa confusió. Les reaccions a l’anunci de l’aprovació del decret d’acreditació lingüística del personal acadèmic han estat moltes i de molts tipus, i no han faltat els insults i les desqualificacions personals. Els diaris d’Espanya
Llegia l’altre dia un text del flamant president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí, que a la cloenda de les Jornades El multilingüisme en les universitats de l’EEES, afirmava que alguns sectors universitaris tendeixen a veure en la irrupció creixent del multilingüisme una amenaça per a l’equilibri lingüístic, ja que consideren que el fet
Fa uns dies que vaig poder assistir a la fira que va tenir lloc a Girona, De tot cat. Em va agradar que m’hi convidessin, per poder veure de prop el resultat d’allò que havíem parlat un dia tot esmorzant amb un parell de persones d’aquelles que sempre piquen pedra, que treballen a l’Ajuntament de Girona,
(FRANCESC MELCION, Avui) La lectura del llibre Això del català… podem fer-ho més fàcil? d’Albert Pla i Nualart t’obre la porta a tot d’interrogants. Pla és el cap d’edició de l’Avui, i és un lingüista de referència, preparadíssim i agosarat com haurien de ser tots. M’agraden moltíssim -ell ja ho sap- els seus plantejaments, que qüestionen algunes
Havent llegit amb ganes el llibre 113 paraules per salvar, de Josep-Lluís Carod-Rovira, m’animo a reprendre els escrits al bloc. A la presentació que en va fer el vicepresident filòleg va remarcar que les paraules que formen el recull “són mots en perill de desaparèixer”. I és que en el llibre s’hi troben exemples de paraules,
Arran de la Jornada de la Universitat de Lleida del dia 19 de febrer, De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d’una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l’aula, davant d’un auditori format per responsables polítics i tècnics de llengua i de relacions internacionals, se’ns van plantejar
Els 100 metres quadrats d’estand preparats per explicar la realitat de la llengua catalana al bell mig del recinte a la Porte de Versailles de París, els 70 cartells de 4×4 metres al metro amb el lema “Le catalan, la langue de 10 millions d’européens” i el mapa dels Països Catalans, les 200 emissions de l’anunci de
Fa temps que m’interessa la qüestió de la creacíó de marques, arran d’un procés que hem iniciat a la feina. He descobert que és tot un món, i que quan t’hi poses vas descabdellant el fil, no té aturador. Hi ha una derivada d’això, i és que de vegades algunes marques esdevenen malsonants quan es
Aquest era el títol d’un article que va sortir al diari el Segre fa un temps, que incloïa una declaració preocupant: “És com si a un alumne que està a punt d’acabar dret li diuen que el títol que li donaran només equivaldrà a mitja carrera.” Tot ve del Real Decret del Ministeri, de 2006,