Bloc Tibidabo

   Per analitzar una mica la siitació actual una ullada a les mentalitats col·lectives ens pot ser de gran ajut, espcialment si ens centrem en les diverses generacions, no tant com a generadores de novetats sinó com a reflex del seu temps i les seves contradiccions.

   Si comencem amb la del “Baby Boom” veurem com aquesta, malgrat dissonàncies formals era profundament conservadora i tot i els movimenst hippie i del 68 aquests no foren suficients per desequilibrar la balança en contra del conformisme, un conformisme que va fer votar opcions conservadores a la majoria de francesos un cop passat el maig del 68 i que no va fer canviar els estereotips, prejudicis i sistema de vida de les classes mitjanes americanes, malgrat la guerra del Vietnam i el cas Nixon. I que a nivell nostrat va deixar que el vell dictador morís al llit i que “tot canviés perquè no canviés res”…

   I així tenim que la generació X, o de la transició, fou en certa manera una continuació de la generació anterior, tot i que més radicalitzada i agressiva: sota un envoltori formalment progressista i democràtic s’amagava una ambició i una ferocitat sense límits, a fi de desbancar els antics posseïdors del poder i ocupar, fos com fos, el seu lloc. I tot i que a nivell mundial l’estat de benestar de la postguerra ja començava a donar mostres d’exhauriment ells volien la seva part del botí, sense veure, però, que el terra començava a fer fallida i propiciava molts enrunaments.

   I quan arribem a la generació Y o “millennials” -literalment els fills del mil·leni- aquests veuen que ja no els queda pastís, que els que els han precedit se l’han cruspit tot i que el nou pastís és exclusiu per a certes elits i els seus cadells. Se óestafats i reaccionen no amb violencia, perquè les preses de palaus d’hivern -almenys en el món occidental- ja no es duen, sinó amb una actitud més aviat d’indiferència i descreïmemt. Consideren el món anterior i rebut una farsa i una gran estafa, desconfien sistemàticament de qualsevol prèdica o sermó, són amorfos i hiperindividualistes fins a la medul-la, impregnats de fatalisme i banalitat, una banalitat còsmica que els fa que no s’interessin profundament per res i que no hi hagi res que els faci fred o calor; tot i això tenen tendència al erratismeme i a moure’s arreu del món, sense pensar en la petjada ecològica d’aquest moviment, ja que el seu hedonisme els pot més. I tot i abjurar de doctrines concretes es creuen, paradoxalment, en possessió de la veritat, una veritat que creuen que els l’han ocultat els seus predecessors, que els veuen com a mesquins i falsos i amb els qual no s’emmirallen i que més aviat detesten… Com que han rebut majoritàriament un cert vernís cultural -reitero: “vernís”, no una capa pregona i fonda- es pensen que, com es diu vugarment, han descobert la sopa d’all i s’erigeixen, inconscientment en jutges i posseïdors de veritats absolutes, sense anar mai al fons de l’essència de les coses. Una actitud que els fa caure involuntàriament en els mateixos dfefectes dels seus predesessors: així són partidaris d’un pensament únic i correcte, on ningú no es pot desviar de la norma, establert a travès d’una neollengua que vehicula al capdavall unes quantes idees simples -ni més ni menys que el que feia Goebbels-, fora de les quals consideren que tot és un desert o, fins i tot, “nazisme”o “feixisme”, en una nova banalització dels fets històrics.

   En definitiva, són éssers frustrats, hiperindividualistes, banals i fets a motllo, incapaços de comprometre’s amb res a fons -ni d’analitzar-ho-; com un tros de suro es balancegen a mercè de les ones. I quan tenen una mica de poder, per tot el que hem apuntat, poden arribar a ser -polítics, presentadors, opinadors…-, temibles, establint una veritable dictadura de la mediocritat.

   Finalment, trobem la generació Z, la qual té molts defectes de la generació anterior, tot i que sembla que es defineix per un materialisme més pràctic i no tolera lliçons dels seus antecessors,”millenials” inclosos. Al capdavall és bastant com aquests, però amb més sinceritat, i no emmascara la mediocritat i l’hedonisme amb paraules buides… Ensems ha trobat amb internet una palanca per moure el món i coordinar-se, i si bé en molts aspectes també és acomodatícía i banal en alguns altres planta cara i dóna un contundent cop de puny damunt la ataula. El resultat, està per veure però, perquè les variables i els condicionants són molts, especialment els que atempten contra la lliure decissió i afavoreixen el mesellisme.

   S’albira,tot i això, un període convuls i de pugnes, amb resultat incert; precisament la incertesa és la característica més important del futur, i que pot fer mobilitzar la generació Z, tot i que amplis sectors d’aquesta, també, es decantin, per un sentit pràctic i consumista de l’existència. Podríem dir que és una generació ventall, sobre la qual actuen molts cants de sirena. Veurem si hi sucumbeix o acaba imposant-se, i de quina manera…

Joaquim Torrent