Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
Jaume Vidal Alcover, el gust per la llibertat (contundent entrevista -fragments- feta per Isabel-Clara Simó, CANIGÓ, 675, 13-09-1980)
(…)
IC. Simó -creus, com alguns sociòlegs i antropòlegs, que en el fons tots som nazis?
JV. Alcover- Sí, tothom és nazi, i la civilització consisteix a reprimir-ho. És a dir, a reprimir els instints en favor de la comunitat.
(…)
IC. S.- Col·lectiu o individual? Creus que l’ètica pot tenir per s.¡Jbjecte les comunitats, o només són bons ‘o dolents els individus, mai els pobles?
J. V. A. – Si una comunitat es deixa dirigir per alguna cosa anti-humana, podem dir evidentment que és una comunitat dolenta. Entrevista El nazisme no és més que una comunitat mal dirigida, la perversió d’una coHectivitat. Jo mateix pertanyo a una societat pervertida: la burgesia alta mallorquina, que és pervertida i envilida, amb un terrible afany de domini. És clar que això ara passa a tot arreu; mira, si no, els escriptors joves: el que volen no és escriure el que tinguin ganes de dir, sinó tenir èxit.
LA CULTURA TARRAGONINA
IC. S.- Parlem ara de la cultura tarragonina, on tu exerceixes com a professor des de fa anys …
J. V.A.-Tarragona és una capital de província, en el sentit hispànic del mot, molt dominada pel prestigi del funcionariat. La influència, i en aquest cas cal referir-nos a Madrid, és de vegades més important que els diners. Els Alcover no tenien un cèntim, però eren intei.Jigents i tenien influència. Doncs Tarragona és tan provinciana que és el lloc on s’han fet campanyes contra l’ensenyament en català, amb un grup de gent que repartia octavetes i muntava conferències i tot. Ara, el departament de filologia catalana ha significat un paHiatiu, i com que són gent abúlica; molt fainéant, es deixen portar. Però jo m’hi trobo bé, perquè conec els defectes, ja que són molt semblants als dels mallorquins.
IC. S.-Tu tens fama d’home corrosiu …
J. V.A.-No, el que passa és que tinc ganes que la gent digui la veritat. Em molesten terriblement les mentides. Mira, a Mallorca tenim una dita que diu: “Com s’ha enfadat aquest, sembla que li hagin dit la veritat!”. No admeto, per exemple, que es digui que un llibre és bo quan és dolent, o vice-versa. M’he barallat amb l’ortodòxia de la crítica catalana. Si els crítics llegissin les obres que critiquen no parlarien tan bé o tan malament de determinats autors. I les obres dels crítics són un zero. El crític d’avui no hi toca, i això ho dic també quan parlen bé de mi.
IC. S.- Quina és la tasca del crític?
J. V.A. – Mostrar els elements que composen una obra i amb quina eficàcia estan utilitzats i quina funció hi fan.
IC. S. – No ha de dirigir la cultura?
J. V.A. -Mai: això és nazisme. Una cosa que detesto és allò de “política cultural”, que vol dir dirigisme. Que la gent faci … La literatura catalana encara és filla de Torras i Bages, que era bisbe!
LA PASSIÓ PER LA LLIBERTAT
IC. S.- Diuen que tu ets un home apassionat…
J. V. A. -Quan sento que algú diu que “passa de tot”, jo penso que a mi em passa al revés: que estic per sota de tot, i que sento les coses de manera aclaparadora. El que a mi m’interessa és la dignitat humana i la llibertat: lluitaré amb totes les forces contra·tot allò que s’hi oposi
I.C. S. – Tanmateix ara es nota en l’ambient allò que Fromm anomena “por a la llibertat” …
J. V. A. -Això els passa als imbècils. Quan sento dir que els joves tenen sempre raó … què n’han de tenir! Doncs ara els joves són els que cerquen la seguretat en contra de la llibertat. Recordo que a Hamburg, on vaig estudiar un any, uns nois de l’Alemanya oriental em digueren que ells ja tenien destí d’ençà que havien començat a estudiar, sense poder triar, i a mi em preguntaren que què faria, i jo els vaig dir que tornaria a Catalunya, on viuria més malament, però hi ha sol. Avui som víctimes de dos miratges: admiració per la gent de ciències, que són burros, i admiració per la gent que parla alemany, en suec i en americà. Per exemple, Jakobson diu què és el llenguatge poètic i tothom ho admira, però jo em dic que el llenguatge poètic que descriu Jakobson serà el d’ell, però no té perquè ser el meu.
(…)
NOTA ( J. Torrent): Ens ha semblat, ara i aquí , d’ un gran interés per tornar a ser reproduïda….
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Podeu consultar l’ arxiu CANIGÓ: https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwiP2OfIqJrMAhUInRoKHR4wCvkQFggbMAA&url=http%3A%2F%2Fweb.ua.es%2Fva%2Frevista-canigo%2F&usg=AFQjCNF9bEvCkWVqPvLXsH9VCPfPVyZO4A