Fa uns dies em referia, per les xarxes, a que vaig obsevar una mare xinesa que parlava en castellà al seu fill, un fet que no era el primer cop que observava -a l’AMB-. Avui, a més, he vist, al parc delTuró ( de BCN) uns nens d’origen xinès jugat entre ells en castellà, en una reunió de vàries famílies xineses. Això ve a corroborar la meva hipòtesi inicial que la llengua de socialització de les noves generacions d’origen xinès a casa nostra és el castellà. Com a mínim a l’AMB, i, per les característques de la comunitat xinesa i pel babauisme lingüístic de la majoria de catalans, m’atreviria a dir que molt probablement deu passar el mateix a la resta de Catalunya, i molt especialment a l’AMT. Això, però, no vol dir que no dominin en un grau o altre la nostra llengua però sempre com a llengua secundària i auxiliar, no com la llengua per excel.lència de comunicación general i de sociaització, tant en general com entre ells, la qual és el castellà, que de vegades en familia, amb pares i germans pot alternar amb el xinès.
Aquest fenomen no deixa de ser molt indicatiu de quin és la veritable situació de la llengua a casa nostra -“la prova del cotó”-, i ens adeverteix sobre la seva manca de capacitat per a integrar gent forana, que, per consideracions pràctiques, no troba útil ni necessari assumir-la amb totes les consequències que se’n deriven, com sí farien, per exemple, amb l’anglès al Regne Unit, el francès a França o, fins i tot, el portuguès a Portugal…
És un avís molt seriós, un indicador que ens alerta dels nostres “peus de fang” lingüístics i que, si tot continua igual i no s’hi fa res i es deixa podrir la situación, ens adverteix que el futur de la llengua no està gens assegurat i aquesta corre un greu perill. Com a mínim sapiguem-ho…
Joaquim Torrent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!