ESPAI PER COMPARTIR

A Vilaweb he pogut escoltar la gravació de la  topada entre Gemma Galdón i Raül Romeva al programa El Món a RAC1, la qual cosa m’ha permès analitzar el discurs de la Sra Galdón.

En aquesta picabaralla m’he dedicat a escoltar el missatge que transmetia aquesta senyora per dos motius: un és que, com moltes altres persones,  conec els objectius de la llista “Junts pel Sí” i comparteixo allò que el Sr. Romeva  defensa,  l’altre és que em molesta molt que es minimitzi el paper de la societat civil en el procés  i que es monopolitzi el discurs ideològic “d’esquerres”des d’un partit o uns partits determinats. A la llista Junts pel sí hi participen altres partits a banda de CDC així com  moltes persones de la societat civil que han tingut i tenen un paper important en la societat del nostre país, coneguts i admirats per molta gent.

La primera cosa en que m’he fixat ha estat en el tarannà, en les formes discursives de la Sra. Galdón. Una de les tècniques que ha utilitzat en el seu discurs ha estat la velocitat . En menys de dos minuts ha parlat de CDC com si només aquest partit  formés part de la llista de Junts pel sí; de la utilització que es fa d’algunes persones , en aquest cas del Sr. Romeva a qui ha anomenat testaferro diversos cops; ha parlat de falta de coherència i falta d’honestedat sense concretar a què es referia;  ha parlat de com s’especula  qui formarà part del proper govern després del 27S sense explicar en què es basava per afirmar el que afirmava;  del pla de ruta de “Junts pel sí” al qual hi ha afegit un tendenciós “ens el creguem o no” per tal de sembrar el dubte. I segurament encara trobaria més coses si ho tornés a escoltar

Aquesta manera de fer, comuna a altres líders (el Sr. Rivera ho fa gairebé sempre),  barreja fets i opinions amb idees molt generals que poden sonar bé però que en cap moment s’ expliquen,  alhora que la persona amb qui “dialoga” no pot contestar gairebé res perquè és impossible explicar i rebatre aspectes tan generals;  en aquest cas, el paper d’Europa i la seva influència en els països que en formen part i en el cas del Sr. Rivera podria ser la situació del castellà a Catalunya i altres aspectes relacionats amb la llengua als quals es refereix tot sovint.

Per altra banda s’utilitzen termes negatius, que gairebé voregen l’insult i la desqualificació, i es van repetint. Aquí veiem  la paraula “testaferro” que ha utilitzat diversos cops, sempre referint-se al Sr. Romeva.

En allò que es refereix al contingut del seu discurs no ha concretat res, s’ha mogut sempre entre generalitats. Tenint en compte allò que diu  sembla que tots els problemes del país (gairebé podria dir que de tots els països, tan general i ambigu ha estat el seu discurs) siguin deguts a Europa, també diu  que tant el Sr. Rajoy com el President Mas són per igual responsables de les retallades  sense tenir en compte l’ofec econòmic a que ens sotmet el govern central , no veu tampoc que el Sr. Montoro sigui el responsable del dèficit de les comunitats autònomes sinó que és Europa a qui s’ha d’atribuir aquest fet;  parla d’una Europa   inconcreta  que sembla aliena als països que en formen part. Com molt bé li ha senyalat el Sr. Romeva   a Europa  hi negocien els estats, en el nostre cas l’espanyol, no pas el català.

Tampoc ha esta capaç de rebatre els nombrosos exemples que el Sr. Romeva ha posat relacionats amb l’obstruccionisme que sistemàticament ha portat a terme el govern central quan des de Catalunya s’intentava fer política social: tancada del CIES, la llei de pobresa energètica, els impostos a la banca, …  tots aquests aspectes, segons ella,  no es poden solucionar degut, no als nombrosos recursos judicials i prohibicions del govern central , sinó  al fet de pertànyer a la UE. Admet però que,  potser després d’una llarga i dura lluita, es podrà arribar a un canvi substancial.

Aquest temps previst és massa llarg per al meu gust i les meves possibilitats, i tampoc sé si vull donar suport a aquest canvi que ella defensa, tan inconcret, contra no se sap qui ni què. Però com que sembla que va per llarg, ja tindrem tots plegats  temps per anar-ho pensant.

Mentrestant el gran canvi que es pot aconseguir per mitjà de la independència, ben proper,  i que podria solucionar molts aspectes relacionats amb la  justícia social, les retallades, la regeneració democràtica, … , tots ells  canvis reals per la vida de les persones,  aquest sembla que a la Sra. Galdón ni li cal ni li interessa.