A les darreres eleccions municipals vaig decidir que no veuria cap espot ni llegiria cap fulletó de propaganda però, això és molt fàcil de dir i molt difícils de fer perquè sempre tens un moment de distracció mentre mires la televisió i ja hi ets.
Això em va passar a mi, mirava algun programa de la televisió i de cop i volta vaig veure que allò que veia era un espot de propaganda electoral. Em van cridar l’atenció les paraules que s’utilitzaven totes de caire gairebé revolucionari, que si canvi per aquí, canvi per allà, solució de problemes socials diversos, … em sembla que fins i tot hi havia inclosa la paraula revolució; em vaig esperar a veure quin era el partit protagonista, i em va sorprendre veure que estava mirant un espot del PP.
Després d’aquesta sorpresa vaig escoltar què deien els altres partits i vaig constatar que tots deien, si fa no fa el mateix, tots volien solucionar els mateixos problemes i prometien les mateixes coses. Tot seguit vaig buscar a la xarxa els programes electorals d’alguns dels més representatius i, potser no vaig buscar on calia, però no en vaig trobar cap.
Què hauria de canviar en tot el que està relacionat amb la propaganda?
Abans de tot crec que no hi hauria d’haver atacs a les altres formacions rivals, s’hauria de parlar en positiu sempre, manifestar allò que es vol aconseguir i no centrar-se en la crítica i desqualificació dels altres . Sé que això pot representar un problema per alguns que basen les seves dinàmiques en l’atac però aquest fet és inadmissible.
S’hauria de donar el valor just a les paraules i no utilitzar-les de comodí sense fer referència a res en concret. Per exemplificar aquest fet pensem en la paraula canvi que gairebé tothom l’utilitza i sempre en sentit general, sense que poques vegades s’expliqui en què consistiria el canvi anunciat. No s’hauria de fer servir aquest terme si en el programa específic no hi ha cap referència concreta als canvis que es volen aconseguir. Si s’utilitzen de manera indiscriminada paraules com llibertat o democràcia, que es refereixen a conceptes generals, sovint ideals als quals tendim, només s’aconsegueix que perdin tot el seu sentit original.
No s’hauria de parlar només en termes generals sinó especificar i concretar les accions que es portaran a terme. No n’hi ha prou de dir que s’ajudarà les capes socials més desprotegides o que s’abaixarà el nivell d’atur, per enumerar dos dels aspectes que a les darreres eleccions municipals han format part de la majoria, per no dir de tots, els programes dels diferents candidats. Al costat d’aquests enunciats maximalistes en els que tothom està d’acord, hi ha d’haver les concrecions que expliquin quines mesures es prendran per tal d’aconseguir aquests objectius.
Generalment són poc creïbles els programes que contenen molts objectius. La majoria de canvis socials són difícils d’aconseguir, per tant més val prioritzar-ne pocs i treballar-hi de manera seriosa que no fer llistes extenses que ja se sap, abans de començar, que no s’arribaran ni a aplicar ni a aconseguir.
Han de canviar moltes coses en la manera de fer política al nostre país i una és la manera de fer la propaganda electoral perquè, tal com es fa ara, contribueix al manteniment d’aquesta democràcia de baixa qualitat que tenim i no afavoreix el vot responsable dels ciutadans. Si no es coneixen bé els objectius que cada formació política vol aconseguir, el ciutadà pot decidir el seu vot basant-se en motius irrellevants, com la major o menor simpatia que li inspiri un candidat. I d’afegitó la política es banalitza i desacredita.
I, per descomptat, hi hauria d’haver mecanismes per poder demanar comptes als politics elegits si després no fan allò que han promès.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!