El violinista celest

El concepte de mercat s?apodera cada any una mica més de la narrativa catalana. Els best-sellers globals amenacen la distinció entre llengües. L?entreteniment obligatori treu intensitat a les obres dels escriptors, fins i tot als més compromesos amb el seu ofici. Vist així, la narrativa ja només és futur.

De fa temps que molts dels millors lectors es troben atrapats per la necessitat d?arribar al punt en què la narració resol els seus principals enigmes. És un estat de coses que menysprea el passat i ignora del tot un pressent que ningú sembla entendre. Però, si mirem amb tanta ansietat el futur, deixem de costat aquells aspectes que millor acompanyen el plaer del lector: el reconeixement de la memòria, l?ètica del discurs artístic, la bellesa de l?escriptura.

Malgrat aquest panorama, hi ha símptomes que faran possible, si més no, una presa de consciència dins els àmbits de la millor literatura. Hi ha un corrent narratiu cada cop més influent en l?encara precari segle XXI, la no-ficció. Arrelada profundament en la tradició i trepitjant amb força la modernitat, la no-ficció s?endinsa per viaranys que van més enllà dels gèneres i desfà amb perícia i idees la dictadura de la trama.

Però si ja hem parlat en altres ocasions de la importància dels dietaris, dels llibres de viatges o de l?assaig literari, com a formes no contaminades pel mercat, hi ha un altre gènere que reclama una intensitat d?escriptura anti-mercat: el conte, el relat, la història curta que, de vegades, pot adquirir les dimensions artístiques de la millor novel·la o del millor poema…

Jaume Benavente, notable corredor de fons de les nostres lletres, insisteix a cada nova obra en la necessitat d?aprofundir aquest registres que dignifiquen la literatura. Amb un món propi marcat sovint per la seva passió lusista, ha escrit novel·les, com ara l?esplèndida Nocturn de Portbou (2003); llibres de viatges, l?innovador Viatge d?hivern a Madeira (2004), i relats més o menys curts que, tot i els llibres anteriors, arriben a la maduresa de plantejaments amb aquest breu conjunt de dues històries que va guanyar el premi Recull del 2005.

L?ajudant de Kepler reuneix tant el text ?Els somnàmbuls? com el que dóna títol al llibre, i serveixen l?autor -un fet curiós, si tenim en compte la seva brevetat- per refermar l?autoritat mostrada als últims llibres, sobretot la màgica i exigent conjunció entre l?interès del motiu i l?aprofundiment d?una escriptura que se?ns revela plena de significats després de deixar ben alt el llistó estètic. A més a més, totes dues tenen prou entitat com per deixar-nos a les portes de la novel·la: pel treball d?ambientació, per l?entitat dels personatges, pel sabor a història construïda que amaga un iceberg considerable, un iceberg que sosté el conjunt i que no amenaça amb dissoldre?s amb la duresa tèrmica de l?estiu.

Però el que més sorprèn de L?ajudant de Kepler és com fa ús de les dues tradicions que més influència han tingut en la literatura recent, la centro-europea i la sud-americana, per explicar punts de contacte poc desitjables entre algunes societats actuals i el passat més fosc. Així, mentre a ?L?ajudant de Kepler? ens trobem amb les dificultats d?un professor per a fer una mica de llum sobre la vida de l?astrònom Johannes Kepler, a ?Els somnàmbuls? és un conservador de museus de Barcelona qui s?endinsa en la societat cubana, arran d?una recerca artística, i acaba trobant-hi les històries vives -arriscades, difícils- dels habitants de l?Havana. Mentre en la primera hi ha ecos del millor Bohumil Hrabal, del més lúcid Sándor Márai, a la segona se?ns ofereix una visió de la societat cubana fins i tot més clarificadora que la dels recents escriptors de l?illa. És aquesta última, al meu entendre, la més profunda, la més reeixida, tot i l?enlluernament que sens dubte provoca l?encertada trama històrica de la primera.

Amb aquest llibre, doncs, la trajectòria de Jaume Benavente demostra que és capaç d?oferir també en la distància curta l?ambició de la seva proposta narrativa, i ens deixa delerosos de saber quin serà el pas que el confirmarà com un dels escriptors més personals i complets de la literatura catalana actual.

____________________________________________

Jaume Benavente, L?ajudant de Kepler, Barcelona, Edicions Proa, 99 p.

(Publicat al Serra d?Or)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!