La vaga de la migdiada
Una nova vaga general és una resposta de manual… però un despropòsit colossal.
D’entrada es demostra que a Catalunya li cal un estat perquè fer una vaga general en plena campanya electoral és una distorsió que no passaria en cap país normal.
Segon perquè llençar al món la imatge que Espanya és com Grècia i Portugal, fent una vaga tots els països de la migdiada alhora, no ajuda precisament a generar confiança en la fortalesa de l’economia espanyola.
Que l’austeritat és un valor, però no ha de ser un dogma que ens ofegui fins a l’extenuació, és una idea àmpliament compartida, però aquesta flexibilització no es força amb una vaga que és tan dogmàtica com l’austeritat i hi ha el perill que traient al carrer cada setmana tot el sud d’Europa aquesta Unió flamant premi Nobel de la pau implosioni perquè els governants es neguin a acceptar la disciplina del club per no perdre la cadira.
I, en tot cas, l’esquerra i els sindicats han de bastir una alternativa sòlida, perquè viuen encara en la lògica de la Guerra Freda i comparteixen un problema de connexió amb el gruix dels assalariats que diuen defensar i que no són res més que una classe mitjana que se’ls mira com unes organitzacions arcaiques que defensen un statu quo que no va amb ells. S’han preguntat els sindicats, en la intimitat, què han fet per fomentar la productivitat, que és el que crea ocupació, i no els subsidis?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
–la vaga general és transeuropea; els treballadors danesos, els confondran amb els grecs?
–potser les vagues generals no són gaire útils, avui, però això és perquè els governs no en fan cap cas, amb criteri democràtic molt discutible; potser caldria cercar-hi una alternativa, però aquesta no és, de cap manera, la santa resignació mentre fas cop de colze a la cua de l’atur;
–vivim en una lògica, no pas de guerra freda, sinó de guerra ben calenta en què estan destruint el poquet d’Estat del benestar que havíem arrencat a base de generacions de lluita; la patronal actua com al segle XIX, cosa que no la fa gaire moderna, que diguéssim;
–si els assalariats són “classe mitjana”, qui és la classe baixa? Els diguis com els diguis, el cas és que les seves feines estan en perill, com les PIMES, i els serveis socials també, l’amenaça de la misèria és ben real i cada mesura que es pren agreuja el marasme.
Els assalariats no són els únics cridats a mobilitzar-se, ho és tota la societat avui en mans dels tecnòcrates que decideixen les nostres vides i la nostra misèria i mort. La vaga general és imprescindible i hauria de ser indefinida. La solució no és al nord, sinó a casa, en la lluita per la justícia, la llibertat i una democràcia per a la majoria.
Ni tot el món és igual ni la realitat es pot plantejar i resoldre de la mateixa manera. No som millors per voler ser el que no som. Com els negres que es volen fer blancs, de color o comportament, per semblar més a prop del poder.
polo lacoste
Segon perquè llençar al món la imatge que Espanya és com Grècia i Portugal, fent una vaga tots els països de la migdiada alhora, no ajuda precisament a generar confiança en la fortalesa de l’economia espanyola. spring holiday limousine