Carod i “l’ase del cops”

Josep Lluís Carod-Rovira ha estat arran de la campanya orquestrada per la Brunette pepera el "dimoni? dels cristians o el" jueu-masonic? del Franco o el "l’ase del cops" com molt be s’ha dit en alguns blocs.

El més greu es que aquest campanya ha quallat dins de Catalunya i per desgracia aquesta segueix vigent ara orquestrada en aquest cas per la Brunette socioconvergent.

Aquesta impunitat d’insults i menyspreu envers a la seva persona, han fet que sempre es busqui erosionar-lo malgrat que pugui tenir tota la raó del mon. No importa el que digui o faci, sempre se li ha de trobar un retret i si no pot ser , a les hores se?l insulta dient que es un caragirada.

Soc militant d’ERC des de fa molts anys, he lluitat, he recolzat i també quan ha calgut, he estat crític amb les diferents direccions que ha tingut ERC. Teniu forces exemples en el meu bloc de les crítiques que he fet vers a les darreres actuacions d’en Carod i Puigcercós

Avui desprès de deixar passar uns dies, he volgut escriure aquest bloc perquè el discurs que va fer en Carod arran del afer del tribunal Constitucional ha estat depreciat pel entorn nacionalista sobiranista i en canvi per mi ha estat un fet important. Mereix tot el meu recolzament…


En la seva declaració en Carod diu envers el tema de que si el TC tomba el poc que queda d?autogovern de l?Estatut, a les hores només ens quedarà l?alternativa del camí cap a la sobirania plena

Fins ara, mai cap representant de la Generalitat de la nostra era, havia dit quelcom semblant.

Els arguments que s’han donat en contra al discurs de Carod des de l?òptica convergent es que son només un brindis al sol.

Potser si o potser no, però el que es clar que ho ha dit i potser farà reflexionar moltes persones dubtoses amb si Catalunya rep un tracta just vers el resta d’Espanya. Moltes vegades aquests discursos fan més per la sobirania que entrevistes televisives o periodístiques, sobretot perquè son fetes en el moment adient. 

D?altre manera que més pot fer ERC si ha triat reeditar el pacte amb el PSOE-PSC i IC, no pot ara tirar-ho per la borda, només amb l?amenaça del TC. Ha d?esperar a veure que passa amb el TC i després actuar amb conseqüència si l’Estatut es desnaturalitzat.

Arran d?aquest discurs en Carod ha enviat un missatge clar al ZP i a la seva Espanya plural: si el TC tomba l’Estatut, a les hores ERC no li queda cap altre possibilitat de demanar el referèndum per l’Indepèndencia de Catalunya malgrat que això impliqui automàticament trencar el tripartit.

Si en Carod no tingues cap intenció de anar pel camí de la sobirania plena, no hagués fet mai aquest discurs, hauria callat i a veure-les venir que dia que passa dia que empeny!.

El que jo hem pregunto, si CiU sabrà estar a l?alçada de les circumstancies quan això passi, tal com demana Hector Bofill en el seu article ?Resposta Contundent? a l?Avui. Ho potser CiU es obrirà de peus ràpidament al PSC ?pel be de l’estabilitat social i econòmica de Catalunya?, es clar!. O potser no i en Mas s’oferirà a liderar conjuntament amb en Carod el camí per l’Independència.

Si la resposta de CiU al discurs d’en Carod fos, "Carod estigues tranquil que tens tota el nostre recolzament si realment decideixes demanar el referèndum per l’autodeterminació", potser hem creuria que si que Convergència i Unió no pensar anar ràpidament a pactar amb el Montallà i per tant que es quelcom més que un partit regionalista amb tics nacionalistes de pa sucat amb oli. 

El que si sé quasi segur es el que faran els del PSC i IC.

Espero poder escriure mes blocs com aquest que d’altres, malgrat que aquest darrers tenen més repercussió. Criticar per destruir sempre ha estat l’opció més fàcil

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *