Perdre?s en discussions minimalistes

Un dels problemes que detecto en certs ambients independentistes, és la que sempre hi ha discussions per qüestions menors que provoquen moltes vegades al final la divisió i enfrontaments entre els independentistes.

Unes qüestions menors que moltes vegades són pura estètica, perquè en el fons els objectius són els mateixos: La independència de la nació catalana.

Però també hi veig que entre nosaltres no hi ha cultura de la discussió. La cultura de poder discutir les coses, racionalment, sense oblidar que estem tots en el mateix vaixell (a la deriva) i sobretot respectar l’opinió de l’altre. Una cultura a on les emocions es deixen a banda i és cerca trobar el consens per millorar la proposta que es discuteix. Si després de provar-ho tot, no es pot arribar a un consens, aleshores s’accepta la decisió majoritària i es fa tot el possible per tirar-la endavant. Només en els casos que la proposta final sigui
inassumible per un, entenc que deixi d’ajudar a tirar-la endavant, però això no vol dir que es dediqui a boicotejar-la.

(continua)


Podria fer referència als tòpics que els catalans som persones que ens agrada molt l’estètica, doncs Barcelona es vanagloria de ser la capital del disseny. També que quan discutim, ens surt el nostre esperit llatí proper a l’exageració que fa que ràpidament caiem en la polèmica i l’enfrontament quasi personal.

També podria fer servir el tòpic que els catalans, influenciats amb la cultura espanyola, som també inflexibles i sense capacitat de canviar, lleis o normes o propostes que han demostrat ser inadequades per l’objectiu que perseguien. Sembla a vegades com si ens agrada vanagloriar-nos mostrar que complim la llei o norma, quan això no hauria de ser res d’especial.

Penso que això és degut que ens agrada fer lleis o propostes que estèticament són molt boniques, però en el fons sabem que són inviables o de difícil aplicació. Això darrer no ens importa gaire, perquè quan les aprovem, ja sabem que trobarem la manera d’improvisar per saltar-nos la norma o llei o proposta aprovada. Per culpa del fet de saltar-nos força sovint les normes , lleis o propostes acordades, a vegades ens aferrem escrupolosament complir a una d’elles,  abans de canviar-la o modificar-la. Potser per què tenim mal de consciència de no complir com cal les demès? o ho fem purament per quedar bé, per estètica?

Sigui quin sigui el tòpic o causa que fa que actuem d’aquesta manera, davant de la situació d’emergència nacional de la nació catalana, cal que canviem la nostra actitud d’inflexibilitat cap una més orientada als objectius, per poder fer front al repte titànic d’aconseguir la independència.

En aquest context, no em pot entrar al cap, com alguns companys independentistes s’entesten en caure en discussions minimalistes, quan això pot ser un fre per aconseguir l’objectiu. Un objectiu que estic segur tots compartim: La independència de la nació catalana. 

Aquesta dèria en perdre’ns en discussions minimalistes ens pot portar a què ho perdem definitivament tot. De fet, la nostra història de lluita sobiranista n’està ple de batalles perdudes per culpa d’aquestes discussions.

És possible que el que ens condiciona que ens perdem en l’estètica i els posteriors discussions minimalistes, és per mi degut a la nostra manca de sentit d’estat. Com que no hem tingut mai un estat, no tenim assumit dins el nostre imaginari que formem part del mateix col·lectiu. Tots formem part d’un mateix poble a on guanyarem o perdrem junts, sense importar qui tenia raó o no.

Si volem aconseguir la independència, cal que ens concentrem amb els objectius a aconseguir. No ens hem de perdre amb l’estètica i discussions minimalistes. Hem d’anar al moll de l’os dels problemes, discutir-los  constructivament i solucionar-nos.

Volem o no, que al Parlament hagi una candidatura unitària i transversal que proclami la independència de Catalunya?. Si és així, deixen-nos de romanços i anem cara a barraca.

El proper diumenge 21 de març, donarem un segon impuls per fer possible que la independència sigui al nostre a bast. Si vols ser-ne partícip, ja ho saps.

Apuntat a Reagrupament i vine a la 2a. Assemblea de Reagrupament Independentista al Palau de Congressos de Catalunya.

Endavant les atxes!! 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *