Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Després del que ha succeït aquest cap de setmana, el panorama de la lluita independentista, ha quedat més clar.
Reagrupament Independentista amb el lideratge indiscutible, tal com s’ha demostrat en aquesta assemblea, de Joan Carretero, ha esvaït qualsevol dubte que sigui un projecte endogàmic. Hi havia des del principi, alguns dubtes interessats d’acusar Reagrupament de no ser un projecte que treballés per aconseguir una candidatura que fos la més unitària i transversal possible. Alguns ho feien des de fora i per desgràcia, d’altres des de dintre.
Però aquest cap de setmana, ha quedat ben clar que Reagrupament és un moviment obert, i no pas un partit, que cerca la creació d’una candidatura oberta a tothom, perquè sigui la màxima unitària i transversal possible per aconseguir que es pugi proclamar la independència al Parlament.
Que s’han fet coses malament, i s’ha comès errors? Segur. Però estic convençut que eren inevitables donat com va néixer Reagrupament.
(continua)
La visió i l’ambició de certa gent que volien fer de Reagrupament el seu projecte vital, la innocència de molts de creure que tothom que s’apunta a Reagrupament té clar que el prioritari és la independència i la zitzània que els espanyolistes no paren d’escampar contra els caps visibles de Reagrupament, ha produït la crisi passada i ha fet que es donés les primeres garbellades.
La primera garbellada, tal com vaig esposar en aquest article fou durant la crisi del passat gener i els posteriors dies .La segona garbellada, s’ha donat aquest cap de setmana a la 2ª Assemblea de Reagrupament. Qui després de comprovar que ha estat tot un èxit de convocatòria, de realització i que s’aprovat per immensa majoria la gestió de la Junta i el seu President, segueix en cercar-hi problemes, millor que es quedi a casa i deixi a la resta treballar sense problemes. Espero de tot cor, que aquesta sigui definitivament la darrera garbellada, perquè no podem continuar perden companys ni més temps discutint entre nosaltres. Ara els que ho tenim clar, més del 90% del miler de reagrupats presents a l’assemblea, hem de fer pinya per aconseguir convèncer a més catalans que la independència és necessària i inajornable.
Altre punt important clau que s’ha vist aquest cap de setmana, és que si finalment Jan Laporta decideix incorporar-se a la lluita per la independència, ho farà amb Reagrupament. El seu discurs va ser emotiu i improvisat. Era la primera vegada que el sentia en directe en un discurs i realment en Jan Laporta, malgrat tota la merda que es diu des de la caverna mediàtica pro espanyola i espanyola, contra ell, té fusta de ser un bon líder polític.
El tàndem Jan Laporta i Joan Carretero, junt amb altres candidats de pes que hem, entre tots, mirar de trobar-los, poden finalment fer realitat que Catalunya esdevingui finalment un Estat.
Si realment vols la independència, per avui i no pas per demà passat, ara el que toca és treballar de valent per tal que aquest Juny hi hagi finalment la candidatura guanyadora per entrar al Parlament per proclamar la independència.
Podeu veure un video resum de l’assemblea aquí:
II Assemblea Nacional “El Segon Impuls” (vídeo) from Reagrupament Cat on Vimeo.
Nota: Ahir vaig escriure el meu article al bloc de deumil.cat amb el títol
Reagrupament: Per la unitat dels independentistes al Parlament
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Manel,
els teus punt de vista de la realitat son preocupants. Reagrupament és un projecte mort i enterrat i no té cap possibilitat de sobreviure si no és entregant-se absolutament i de manera gratuïta al Laporta. Sense ell, RCat no val res, no és res. El tema no és que volen fer una candidatura amplia, és que es dissoldran dins del partit-xiringuito que muntarà el Laporta perquè en solitari RCat està absolutament enfonsat. El nepotisme i autoritarisme del Carretero va quedar palès a la Segona Assemblea: eliminació de les primàries i llistes obertes i substitució per la designació a dit via llistes tancades (aquí es podran concretar els interessos personals i aspiracions de la Junta Directiva, especialment de la Rut, el Font, el Sort, el Granados i el Bonaventura), i el més espectacular la exaltació de la figura de la Sandra Lomas, que no va tenir ni la decència de dissimular-ho.
Fora de gent com tu i uns pocs centenars més, Reagrupament és un projecte que esgarrifa a la gent normal. Fixa’t que, en lloc de recollir cap proposta positiva o engrescadora, el que ha arribat a la societat catalana són perles del tipus “els enemics estan a dins”, “ens hem tret de sobre la merda” o el que va deixar anar a RAC1 de “l’abcés de pus al cul”. El missatge no és constructiu, no engresca a ningú, fora dels pertorbats talibanitzats com tu.
Quan us foteu la gran hòstia, ja us en donareu compte.
Avui en dia, el Carretero i els seus seguidors son el principal obstacle per a la independència. EL projecte personalista tipus Berlusconi o Jesus Gil del Laporta farà un resultat ben minso si és que abans no l’imputa el Fiscal Anticorrupció pel tema dels terrenys de Viladecans amb el Barça Parc.
Visca La Terra Lliure de farsants i gentola que només busca la inmunitat parlamentària per evadir la justícia!!!!