El Mont
No és el món
Tots acollonits per les retallades i els de SI fent el número.
El Govern no acaba d’entendre, que per entendre les retallades també cal explicar-ne les causes. I no, només les conseqüències.
Des de el 2007, que les empreses del País estan patint els ajustaments provocats per la situació econòmica. I ara, l’hi ha arribat l’hora al sector públic. Però això,….
s’ha d’explicat molt bé. Doncs el sector públic si una cosa te, és que no l’hi agraden els canvis que suposin algun tipus de pèrdua o rebaixa, en el seu status quo.
Per això, a la que s’ensuma canvis es mobilitza ràpidament. I només un bon relat explicant les causes i les consequències dels canvis, pot frenar el soroll del sector.
I aquí el Govern no esta a l’alçada, i l’acollonimenta general s’esta apoderant del sector sanitari, i educatiu. Cal molta claredat, per evitar la confusió i el caos a l’hora de plantejar els ajustaments necessaris dins el sector públic. Si no, el Govern corre el risc d’acabar fent el préssec.
I per fer el préssec, de moment amb els dirigents de SI ja n’hi ha prou. Decebedora la seva conducta, fent el número davant del Parlament i comparant l’Alcalde de Barcelona amb Gaddafi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De que aquest pais estigui dirigit per aquesta colla de farsants i manipuladors.
Tot i que, pel que veig, els politics que ens governen son un reflex de la societat que tenim, una societat plena de covards, traidors i mediocres, que en comptes d’aplaudir accions com les que han dut a terme els diputats de SI en aquests 5 mesos de legislatura, prefereixen alinear-se amb el nostre amo i enemic i riure-se’n. O callar com putes, eh, votants d’ERC! 8 anys recolzant a un president de la Generalitat espanyol i ara que heu de fer una passa endevant, us amagueu de nou. Vergonya!
A tots els que heu votat CiU: quina miseria moral, quina pobresa d’esperit, quin fastic em feu…teniu el que us mereixeu, i morireu pobres i esclaus, ignorants de que la vostra vida només ha servit a un propòsit: pagar-lis la festa als nostres ocupants opressors. Seguiu renunciant al be més preuat que pot tenir un home: la llibertat.
Heu dut la cadena tant de temps, que sou incapaços d’imaginar-vos sense ella, pobres desgraciats ignorants.
Ai, si tots els que han mort defenent aquesta terra davant els atacs espanyols aixequessin el cap, tornarien plorant als seus taüts, perquè el seu ha estat un sacrifici inutil, tan esteril i buit com el cor i el cap dels membres d’aquest Govern que ens controla, ens retalla, ens manipula i ens desprecia.
Visca Catalunya…mori la covardia!