Últimament, al cotxe la nena s’entesta a jugar a fer-me endevinar persones, animals o coses. El joc sembla banal però sovint dóna lloc a preguntes complicades. Per exemple:
–És una persona? –pregunto.
–Sí.
–És parenta?
(CONTINUA)
–Mmm… no ho sé.
–Ja comencem! Si no em saps respondre les preguntes, no podem jugar!
–És que sóc jo. Jo sóc parenta meva?
–Bona pregunta. Pensa una altra cosa.
–Ja està.
–És un animal?
–Sí.
–Aquàtic?
–No.
–Vola?
–No.
–O sigui que va per terra.
–No.
–Ni aquàtic, ni vola ni viu en terra? Em dono.
–Els polls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’agradarà saber a quina conclusió arribeu plegats. Segur que ella troba l’argumentació que cal i potser obriu un nou camp en la classificació de les espècies. Potser podria ser un animal aèri, ja que salta de cap a cap?, és una proposta.
Amb el meu fill de cinc anys juguem al mateix joc. L’altre dia:
– És una persona?
– No
– És un animal?
– No
– És un objecte?
– No
– ??????
(Era “un camp de futbol”)