La renúncia i el ioga

“La saviesa està embolcallada d’ignorància. Per això vivim en una il·lusió. Si la ment està en equilibri, superarem totes les proves. Quan s’esvaeix la dualitat, obtenim la pau. Amb la vista clavada entre les celles i agafant ritme en la inspiració i expulsió de l’alè pel nas. Amb els sentits i ment disciplinats queda lliure el Savi.”

“L’acció és l’eina per al Savi. Assegut amb fermesa, amb la ment concentrada en un mateix punt, el pensament subjugat i restringits els sentits. Pit, coll i cap rectes, mirant l’extrem del nas. El ioga no és per a qui menja en abundància ni per qui s’excedeix en l’abstinència, ni tampoc per qui dorm molt o vetlla massa. Rebutjant tot desig nascut de la imaginació, poc a poc obtindrà tranquil·litat, donant a la ment una morada, sense pensar en cap cosa. La ment és inquieta, impetuosa, violenta i es resisteix a ser subjectada, cal un esforç sostingut i l’absència de passions, dirigir l’energia.”

“Arribats al món de l’acció pura, després de residir-hi, renaixem en una llar beneïda, recuperem les característiques de l’anterior existència corporal i amb elles ens esforcem de nou per a perfeccionar-nos, a través de reiterats naixements.”

(Estància cinquena i sisena, Bhagavad Gîta, el llibre de la Unió)

Afegeix un comentari