La matriu de qualsevol ésser és la font de tot l’Univers i l’origen de la seva dissolució.Després de molts naixements arriba l’home a ser savi. Sembla poc aquest fruit pels que són intel·ligents. Per la il·lusió que brolla de l’atracció i la repulsió, tota criatura és un pelegrí al·lucinat de l’univers. Tanca totes les portes,
“La saviesa està embolcallada d’ignorància. Per això vivim en una il·lusió. Si la ment està en equilibri, superarem totes les proves. Quan s’esvaeix la dualitat, obtenim la pau. Amb la vista clavada entre les celles i agafant ritme en la inspiració i expulsió de l’alè pel nas. Amb els sentits i ment disciplinats queda lliure
“En l’assemblea dels divins hi ha gravats el coneixement del poble de la intel·ligència. En tots els campaments divins explicaran la llum segons llur coneixement., cantaran salms meravellosos en les morades de llurs posicions. El coneixement diví prové de tot el que existeix per sempre. Exaltarà els àngels elevats set cops amb set paraules, set
Les experiències viscudes i les lliçons que aprenem mentre vivim s’afegeixen al tresor de la ment. Com pensem, així actuem i som, el futur el creem nosaltres mateixos. La voluntat mal dirigida només produeix infelicitat. L’home convida les seves pròpies misèries. La voluntat de l’home és lliure. Per l’experiència aprenem el bé però també el
“Surt de la boca de totes les nacions l’alabança de la veritat, però hi ha alguna llengua que perseveri en ella? Quin poble desitja ser oprimit per un altre de més fort? Però on està el poble que no ha desposseït a un altre de la seva fortuna?” (Llibre dels Misteris, del Qumran) “Pel teu
“El que és misteriós és el més noble que podem experimentar. És l’emoció d’on neix la veritable ciència. Qui no pot meravellar-se és com si estigués mort. Saber que el que ens és impenetrable existeix i que les nostres facultats limitades no poden copsar sinó en les formes primitives, aquest sentiment és el nucli de
“L’home és examinat segons el seu camí, cadascú és recompensat segons llurs accions. Purifica la violència del teu interior, que la mentida et sigui extirpada. Accepta la visió i els somnis profètics que has demanat.” “Sóc com mariner en un vaixell, un vent sense pausa per prendre alè. Sóc com qui entra en ciutat fortificada
“Molts naixements he deixat i no els recordo. Per restaurar la justícia, d’edat en edat renaixo. Qui conegui la seva essència ja no renaixerà quan deixi el cos.” “Els qui desitgen recompensa per les seves accions adoren als Déus en la terra. Hem de distingir entre l’acció obligada, l’acció il·lícita i la inacció. Compleix les
“No deixeu mai de cercar fins a trobar. Quan us conegueu sabreu qui sou, si no us coneixeu sereu la pobresa. Si coneixes el que està davant de la teva vista, et serà desvetllat el que està ocult.” “Quan mengeu el que està mort feu d’allò quelcom viu. Què fareu quan estigueu dins la llum?
“La vostra valentia consistirà en la calma i la confiança…..Vigia, què resta de la nit? Vindrà el matí i també la nit. Si voleu preguntar, pregunteu. El badoc diu bajanades i el seu cor es dóna al mal.” (Comentari d’Isaies) “Roca, l’has establert per corregir. Els teus ulls són massa purs per estar mirant el
“Hi ha en aquest món un camí amb dues vies: el ioga del coneixement i el ioga de l’acció. Ningú es lliura de l’acció abstenint-se d’obrar ni es perfecciona per la renúncia. Ningú pot romandre inactiu, perquè l’empeny a l’acció la seva mateixa naturalesa. Per tant, compleix les accions rectament, perquè l’acció és superior a
“Qui a l’estança d’un pintor va i no coneix de pintura, però en xerrameca s’hi gloria; per tothom serà menyspreat.” “Qui al gremi de l’artista va i mai va ser-hi elegit; i malgrat tot, d’hàbil pretensiós hi presumeix; per tothom serà menyspreat.” “Qui en noces apareix, malgrat que mai ningú l’esperava; i amb tot, venint
“Creant l’home, posà en ell dos esperits: el de la veritat i el de la falsedat. De la font de la llum prové la veritat, de la de les tenebres, la falsedat….El camí del primer és per il·luminar el cor de l’home, la conducta modesta, prudent en tot, amb discreció entorn de la veritat dels
Totes les formes de matèria deuen la seva existència a una energia universal. Les manifestacions d’aquesta són les forces de cohesió, adhesió, atracció i repulsió. Aquesta energia es transforma però mai es destrueix. La energia es propaga per tot l’univers en forma de vibracions. La diferència entre dues formes de matèria només depèn de la
“Aquell qui extirpa els desitjos del seu cor (ansietat, passió, temor o còlera), és una ment constant. Si també aparta els sentits dels objectes, aleshores equilibra la ment. Si es complau en els objectes, s’enganxa a ells i sorgeix el desig. El desig esdevé il·lusió, desmemòria. Per qui està inquiet no hi ha concentració, i