LA JIHAD A L’ALCORÀ (2)

La lluita directa contra els infidels es concreta molt més en les shures (o capítols) del període Medinès, quan Mahoma havia arribat a la conclusió que tant cristians com jueus no entrarien mai al camí que ell predicava. Per tant, el xoc amb les seves comunitats era inevitable i d’aquí les desqualificacions com a infidels i no autèntics creients, amb la conseqüent condemna. En la shura tercera, anomenada “la família d’Imram” diu textualment:

“Entre la gent del Llibre hi ha creients, però la majoria són perversos. Digueu-los: Moriu de ràbia. Déu coneix el que teniu dintre del pit… Si us fa patir una ferida, una de similar va fer patir a l’infidel, per provar a qui creu i aniquilar als infidels….Se us ha dit: Veniu, lluiteu en el camí de Déu (jihad)! Rebutgeu als infidels!…Prendrem nota del què han dit i els hi direm: Tasteu el càstig de la incineració.”

Al següent capítol o shura (també dita “Les dones”), referint-se als jueus diu textualment: “Creieu en el que hem rebel·lat abans que esborrem els trets dels rostres i els hi girem cap enrere (desnuquem). L’ordre de Déu es compleix…Els qui creieu, poseu-vos en guàrdia! Llanceu-vos contra els nostres enemics en grups o en bloc. Als qui combaten en la senda de Déu (jihad), caiguin morts o siguin vencedors, els hi darem una enorme recompensa…. Els qui creuen, combaten en la senda de Déu (jihad). Els qui no creuen combaten en la senda de Tagut: mateu als amics del Dimoni….No feu caps d’entre els qui no creuen: si us donen l’espatlla, agafeu-los i mateu-los on sigui que els trobeu…..”

A la shura vuitena (també anomenada “El botí”): “Llançaré el pànic entre els qui no creuen! Pegueu-los damunt el coll!…Quan trobeu als descreguts avançant contra vosaltres, no els hi doneu l’esquena, excepte si és per tornar al combat o per unir-se a un altre grup de combatents…Combatiu-los fins que no existeixi temptació i sigui la religió de Déu (l’Islam) la única!…Les pitjors bèsties, davant Déu, són els infidels i qui pacta amb ells … Prepareu contra ells la força que pugueu per aterrir a l’enemic de Déu, al vostre enemic i a d’altres, diferents d’ells…”

En el capítol novè (“El penediment”) prescriu no barrejar-se amb no musulmans: “No prengueu per amics als vostres pares o als vostres germans, si prefereixen la infidelitat a la fe….”Combatiu als qui no creuen en Déu ni en el darrer Dia, als qui no practiquen la religió de la veritat entre aquells a qui va ser donat el Llibre!….Déu ha comprat als creients les seves ànimes: Combaten en la senda de Déu (jihad) i maten o són morts. És un dret que està inscrit al Pentateuc, a l’Evangeli i a l’Alcorà!”

Evidentment, tot llibre sagrat pot tenir una interpretació de lluita espiritual. Però també és cert que el propi Mahoma va assistir i dirigir directament algunes batalles. Però la literalitat de la interpretació que els sectors més integristes reclamen fan més fàcil l’adoctrinament en la violència i la justificació de la jihad contra els infidels (o sia, tots els que no segueixin la mateixa interpretació de l’Islam), sobretot entre persones amb un nivell cultural baix, no acostumades massa a llegir, i per suposat no acostumades a debatre amb llibertat de pensament i crítica.

Per una altra banda, malgrat que en cap Evangeli es prescrigui matar en nom de Déu o de la religió, caldria preguntar-se perquè les diferents branques del cristianisme van originar tantes guerres de religió i perquè van causar tantes massacres en nom de la Creu o de Déu. Potser la maldat no està tant en els escrits com en el cor dels homes. Perquè la guerra no deixa de ser la maldat suprema, un compendi de totes les maldats i les barbaritats que els homes poden cometre. En el proper post acabaré de mostrar els altres passatges de l’Alcorà que utilitzen els jihadistes per adoctrinar.

Afegeix un comentari