En temps de canvis, Aristòfanes

Si ho comparem amb l’avui, és admirable la llibertat amb què la democràcia atenesa permetia tals crítiques, representarien en llocs com Espanya un delicte gravíssim. La comèdia Les vespes reivindica sobretot el retorn a l’honestedat primera, quan el càrrec s’exercia gratuïtament. En ella, lluny de la idealització platònica de l’Apologia de Sòcrates, veiem un procés habitual, on els acusats recorrien a qualsevol mitjà per fer-se seva la justícia. Per Aristòfanes, els jutges, extrets de la massa, eren una joguina dels més hàbils a fer-se-la seva. Cal evitar doncs els abusos, només així podrà salvar-se la democràcia atenesa.

“Servidor: El mal del meu amo Filocleó és desitjar ser jutge. Aquesta malaltia, al seu fill Bdelicleó el carrega molt.”

“Cor: És palès que la tirania m’ha assaltat, si tu ens prives de les lleis promulgades per la ciutat, com si fossis tu, Bdelicleó tot sol el governant.”

“Bdelicleó: Hi ha algun mitjà perquè entaulem conversacions sense barallar-nos? Per a vosaltres tot és tirania i conjurats. Aquest mot, en cinquanta anys no l’havia sentit mai, però ara fins i tot la paraula rodola pel mercat. Jo pretenc que el meu pare, allunyat d’acudir als processos per causa dels delators, meni una vida noble. M’inculpen que ho faig perquè sóc un conjurat i un partidari de la tirania. T’equivoques, pare. No t’adones que ets la riota d’uns homes dels quals ets llur esclau i no ho veus.”

“Filocleó: Però així que salto del llit ja m’observen personatges importants. Escolto els qui emeten tota mena de veus, cercant l’absolució. Aleshores, li afluixem una mica la clavilla del nostre furor. No és això un gran poder, i una mofa per a la riquesa? Ho fem sense haver de retre’n comptes. Quan l’assemblea del poble estan jutjant un afer important, està decretat que els culpables siguin lliurats als jutges. A l’assemblea no ha fet prevaler ningú la seva opinió si no ha dit que els tribunals haurien d’aixecar la sessió. Però el més dolç de tot, és quan torno a casa amb el salari. Tots, a dintre casa, em saluden pels diners. Tot ho he adquirit com una protecció contra els meus mals.”

“Bdelicleó: Primer compta els ingressos que ens vénen de les ciutats aliades. Compta apart els impostos i els percentatges, consignacions, mines, mercats, ports, rendes i confiscacions. En resulta la suma de dos mil talents. D’ella, n’has de separar el sou anual per als jutges, que són sis mil. Ens puja per tant a cent cinquanta talents. Tu dragues les deixalles de l’imperi i amb això t’acontentes. Si et donen tres òbols, ja estàs satisfet i acuts al tribunal quan hom ho ordena. T’has deixat aïllar pels que sempre van a favor del poble, però no en treus cap fruit. Ho volen, que siguis pobre perquè coneguis el teu nodridor. Si volguessin fer viure el poble els seria ben fàcil, doncs hi ha mils ciutats que ens cotitzen tributs. Seguiu només el qui us dóna la paga.”

“Corifeu: El poeta desitja fer certs retrets als espectadors. Ha estat sense culpa víctima d’injustícia. No va escometre homes normals sinó els màxims personatges. No es va esfereir ni va acceptar suborn. Encara avui lluita en favor vostre, va atacar els que us ofegaven, escanyaven i us encolaven cites judicials i testimoniatges. Estimeu els poetes que cerquen de dir quelcom novell i guardeu llurs pensades.”

“Semi-cor: Nosaltres fórem abans, forts en els cors i en les batalles. Conquerírem moltes ciutats i per això aconseguírem el tribut que ara els joves ens roben. Ens dol que xucli la nostra paga qui no va haver de sortir a campanya, sense haver empunyat mai, per defensar el país ni un rem ni una llança.”

Tot això recorda enormement a allò de “la Constitució que es va aprovar entre tots, ara no poden venir quatre joves o descontents a qüestionar-la”. Podria ser que també que aquests també acabessin com Filocleó: no entenen res de la realitat, tornant-se mig boig i refugiant-se en el seu petit món, pensant que obrava bé, quan tota la societat havia canviat.

Afegeix un comentari