Ja he rebut per diverses bandes un correu electrònic fastigós on es comparen imatges de l’Holocaust amb imatges de diverses guerres del Pròxim Orient. Aquesta comparació fotogràfica que ja he rebut de diverses bandes la trobo simplement denunciable. Algú sap si puc denunciar les persones que me l’envien? Aquest email és una banalització del nazisme
Us copio un interessant apunt de Jesús Cardona: Ha sortit a la venda “Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana”, de Teresa Amat. Ed. Proa. L’esdeveniment ha coincidit amb l’anunci de Barack Obama de tancar la presó de Guantánamo. Ha estat una feliç coincidència perquè la Teresa explica, entre molts altres aspectes de la dictadura comunista,
Una recomanació del bloc de Vicent Partal: Recomane la lectura d’aquest article publicat a Directe.cat que descriu algunes de les “idees” de la ideòloga del famós .bcn. Una tremenda espanyolista.
L’ofensiva espanyolista continua. Animats per la manca de resposta davant els atacs estatutaris i per desviar l’atenció de la crisi econòmica i del fracàs de la recuperació de la memòria històrica, l’esquerra i la dreta espanyoles continuen la seva ofensiva per desmuntar l’estructura social catalana. Joan Ferran ja va avisar. Primer el tripartit d’esquerres es
Us transcric un interessant article publicat per Àlex Calvo al butlletí del CEEC. Cal tenir present que després de la Segona Guerra Mundial Japó no va fer l’esforç alemany o italià per reconèixer el seu passat agressiu i encara avui a Japó, igual que a Espanya, hi ha un discurs populista que simpatitza amb el
Força gent sap que les eleccions per escollir un nou president dels EUA són el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, cada quatre anys. El que no és tan conegut és el per què d’aquesta data. Sense saber si és cert o no, he trobat a la wikipedia una explicació força raonable, que
Escric des de l’Auditori de Girona, amb el nou Acer Aspire One. 🙂 Presentacions curtes, un eficaç Roger de Gràcia fent riure l’auditori i molta emoció. Els noms virtuals es converteixen en cares reals, com en tantes altres trobades de blocaires. I els guanyadors són… Categoria de cultura: Jordi Cervera http://blogs.ccrtvi.com/jordicervera.phpCategoria de societat: Joan Puig
La història de la crisi de les subprime ve de lluny i abans d’acabar-se ja ha deixat força cadàvers pel camí. Eliot Spitzer, 54è governador de l’estat de Nova York, es volia guanyar una fama d’incorruptible. El 2003 aquest polític del Partit Demòcrata era el Fiscal General de l’estat de Nova York i va actuar
Pallywood és el nom creat pel professor Richard Landes, de la Boston University, per descriure les escaramusses entre israelians i palestins que són recreades per aquests últims per tal que els càmeres televisius les puguin gravar i transmetre pel món com a reals. En un conflicte com el que enfronta Israel i Palestina, on tothom
Avui fa 294 anys que Barcelona va caure després d’un any de setge. Tot i que l’última plaça catalana a caure va ser Cardona, després de perdre Barcelona Catalunya va perdre la seva sobirania. Les elits polítiques i militars del país van ser decapitades i el país va ser governat amb mà de ferro per
David Cowan escriu que John McCain ha escollit com a candidata a la vicepresidència dels EUA la governadora de l’estat que otorga menys vots electorals [Alaska]. Recordem que els EUA són un estat federal i la presidència dels EUA l’escullen els estats, no els ciutadans. Cada ciutadà pot votar al seu estat i els representants
Tamara Zlotnikova és una membre del partit rus Yabloko que ha dut temes de medi ambient a la Duma. De la poca informació que en podem trobar a Internet, però, la majoria fa referència a la seva lluita per aconseguir que el govern publiqui tota la informació sobre les proves de Totskoye, Orenburg. La província
La farsa d’ICV, un altre interessant article de Ramon Tramosa.
Fa cosa de cinc o sis anys, per qüestions de feina, vaig anar a Suïssa en EasyJet. Al passar el control d’equipatge, va saltar que a la meva bossa de mà hi duia una navalla. Sorprès, vaig dir que no en duia cap. Em van ensenyar la imatge de l’escàner i certament s’hi veia una
Samira Bellil va morir de càncer el 2004. Tenia 31 anys. Nascuda a Sena-Saint Denis en una família de classe baixa, de seguida es va rebel·lar contra el constrenyiment musulmà de la seva família i va voler viure com una noia francesa occidental. Samira va ser violada per primer cop el 1987, als 14 anys,