Trencavèl

Ja he rebut per diverses bandes un correu electrònic fastigós on es comparen imatges de l’Holocaust amb imatges de diverses guerres del Pròxim Orient. Aquesta comparació fotogràfica que ja he rebut de
diverses bandes la trobo simplement denunciable. Algú sap si puc denunciar les persones que me l’envien? Aquest email és una banalització del nazisme i es podria assimilar per tant a la propaganda nazi.

La negació de
l’Holocaust és un delicte als països democràtics i comparar una guerra
(qualsevol) amb l’Holocaust és rebaixar-lo. Per entendre’ns,
és com aquell jovenet que crida ‘fexista!’ a qualsevol que no pensa com
ell (això passa sovint quan els pares del jovenet li han descarregat llurs frustracions i impotències).

D’aquests
n’he coneguts força. L’únic que fan és rebaixar el concepte de
‘feixista’ a qui l’escolta, perquè quan li parlin dels feixistes reals
els compari amb gent normal i pensi ‘no són tan dolents’. Amb l’Holocaust és el mateix. Penseu que el dia que Israel es faci el nazi, el feixista o el que vulgueu,
els àrabs palestins no passaran de ser 4 a 5 milions en trenta anys,
com ara, sinó de 4 milions a 0. Aquesta és la diferència i és el punt
més important a entendre: una persona morta és un persona morta; arreu.
Lamentable tant si és per una llengua com una frontera com el que
sigui. Però el nazisme i el comunisme signifiquen l’extermini, la
desaparició, la fi d’un poble, una llengua, un cos físic, tot. El dia
que Israel es faci el nazi aquests correus ja no els rebrem perquè ningú
els enviarà, com no rebem avui correus que denunciïn a Turquia. Els turcs ja han exterminat les seves minories. Però correus contra Israel en rebem força: no maten a la mateixa escala.

Tot això no és cap boutade. És públic que en el moment més critic de la Guerra d’Octubre, quan els tancs siris podien arribar a Tel-Aviv, Israel va carregar bombes atòmiques per llançar-les sobre Síria i Egipte. Si Israel queia, cauria matant. Dos mil anys de tradició d’ase dels cops havien fet un gir de cent vuitanta graus.

Aquesta comparació amb l’Holocaust em fa pensar altre cop que és molt important conèixer la història: durant la Segona Guerra
Mundial, al protectorat britànic la comunitat àrab es va aliar amb els
nazis. Fins i tot el Gran Mufti de Jerusalem es va entrevistar amb Hitler a
Berlín. Decoro l’article amb una entranyable foto dels dos. Si Rommel hagués capturat el Caire, la idea era exterminar els
jueus palestins. Per sort va perdre a El Alamein. Però la por a ser exterminats va provocar que els jueus s’allisten dins l’exèrcit britànic per combatre el feixisme, tal i com van fer milers de catalans. I mira, tant àrabs com espanyols mai han renegat del seu passat nazi-feixista. Mai. Encara avui tenim un Fraga que ens recorda que Espanya era feixista i fins fa poc teníem un Arafat que els recordava que els àrabs eren nazis. Els ho recordava als qui no havien oblidat la història.

La solució no serà mai un sol estat àrab sense un nou Holocaust. La solució més probable és la de dos estats independents, solució que ja fa seixanta anys que els àrabs rebutgen tot i perdre totes les guerres. Jo entenc que els jueus vulguin tenir la independència i
un estat propi i ho defenso. No comprenc perquè els àrabs s’obstinen a
no respectar aquest estat independent; bé, de fet ho entenc perquè com a català
entenc l’odi que la independència crea a Espanya i entenc l’odi que patirem un cop
independitzats. Serem generadors d’odi pel simple fet d’existir.

I és llavors, si som independents i els espanyols ens llancen vuit mil coets a sobre i ens amenacen de llançar tots els catalans al mar, és llavors que vull veure al Joan Saura i al Joan Boada a la primera línia de front, defensant el seu país i impedint que hi caiguin més coets. Mira, com els republicans que van anar a la guerra fa setanta anys per defensar Catalunya de les bombes feixistes. Qui era llavors el feixista? Qui és avui l’intolerant?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!