Trencavèl

David Cowan escriu que John McCain ha escollit com a candidata a la vicepresidència dels EUA la governadora de l’estat que otorga menys vots electorals [Alaska].

Recordem que els EUA són un estat federal i la presidència dels EUA l’escullen els estats, no els ciutadans. Cada ciutadà pot votar al seu estat i els representants electorals de l’estat recolzen al candidat que hagi guanyat a l’estat, sense tenir en compte el tant per cent de vot obtingut (“the winner takes it all”). Així, comptar amb el governador d’un estat potent pot assegurar força vots electorals, cosa que no es dóna amb Alaska. Llavors, per què Sarah Palin?

Doncs per atraure el segment de votants fanàtics religiosos que tan bé va saber mobilitzar George W. Bush. John McCain és un republicà de la vella escola que no posa en dubte els fonaments científics de la vida moderna, cosa que sí que fa Palin.

Sarah Palin, una persona que es troba potencialment a una passa de la presidència dels EUA, rebutja la ciència a cada moment. Vol ensenyar el creacionisme cristià a les escoles enlloc de les idees de Darwin i rebutja les lleis que “assumeixen” que la polució causa l’escalfament global que estem vivint. En tots dos casos no hi ha cap discrepància científica respecte a la veracitat d’aquests temes i el debat només es produeix a nivell del carrer per motiu dels discursos interessats de determinats grups religiosos i econòmics.

Palin també nomena jutges que prohibeixen l’abortament a nivell de l’estat i això la va dur a tenir un cinquè fill tot i saber que tindria síndrome de Down. També s’ha sabut ara que la seva filla de disset anys està embarassada, cosa comuna en el país del primer món amb major índex d’embarassos adolescents.

Palin ens fa tenir present que tot i les reiterades resolucions judicials en contra, els defensors del creacionisme, ara anomenat “disseny intel·ligent”, continuen esforçant-se i (irònicament) evolucionen. Louisiana i Texas debaten ara per ara si ensenyar el creacionisme a les escoles públiques (les bones escoles privades no estan per tonteries).

Tot això em fa pensar si és lícit que un polític pugui legislar a favor de determinades creences sense tenir en compte el punt de vista dels científics. O dels tècnics especialistes, pel què fa al cas. I, és clar, quan em trobo amb un govern condicionat per un partit (ICV) que és absolutament minoritari al país i que força polítiques d’infraestructures que no tenen res a veure amb les necessitats del país… crec que els EUA marquen tendència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!