Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
Llegeixo a Vilaweb que les Brigades dels Màrtirs d’Al Aqsa, el braç armat d’Al Fatah, renuncia a les armes. Segons Haaretz, més de tres-cents members d’aquestes milícies ja han entregat les armes en acceptança d’una amnisitia oferta per Israel i que arribaria a cobrir el 75% dels milicians.
També segons Haaretz, sembla que Zacharia Zbeidi, un dels comandants més buscats per Israel, és entre les persones que s’acullen a l’amnistia. Almenys cent cinquanta militants ja han signat un document on es comprometen a:
- renunciar als actes violents i als vincles amb grups terroristes
- romandre durant una setmana incomunicats en camps controlats per l’Autoritat Palestina
- romandre durant tres mesos a la seva població
- a partir dels tres mesos tenir llibertat de moviment
Sembla que Israel ofereix aquesta amnistia per consolidar els pactes amb Mahmoud Abbas. El govern d’Olmert, per la seva banda, alliberarà un nou grup de presoners palestins per reforçar tots aquests gestos. Això permetria d’una banda treballar la pau entre els dos pobles sobre la base de dos estats separats i de l’altra Israel centraria la seva lluita en Hamas i la Jihad Islàmica. Hamas controla Gaza mentre que la Jihad Islàmica és un grup fontamentalista islàmic que controla Jenin. Sembla que un grup de membres de la Jihad Islàmica s’ha volgut acollir a l’amnistia però els seus líders ho han impedit d’alguna manera.
D’altra banda, Hamas critica Al Fatah per acollir-se a la mesura de gràcia ja que considera que és una rendició al sionisme.
Per la banda israeliana també hi ha irritació. Una de les persones que entra en l’amnistia és Nayef Hawatmeh, un dirigent històric del Front Democràtic per l’Alliberament de Palestina, un moviment marxista que arran de les massacres de palestins causades per Jordània en el Setembre Negre, va començar a atemptar contra civils israelians, en casos tan coneguts com els de l’ametrallament del bus escolar d’Avivim, en 1970. En concret, Nayef Hawatmeh sembla ser el responsable de la matança de Ma’alot, del 1974, en que els militants palestins d’esquerres van segrestar uns noranta adolescents i un grup d’adults de l’escola comunitària de Ma’alot. Fins que les forces antieterroristes els van matar, els marxistes van tenir temps d’executar 26 nens i ferir unes seixanta persones més.
Es comprèn que tots aquests moviments polítics generin tensió entre les persones relacionades amb actes violents, però queda clar que tothom ha de fer gestos per la pau si es vol tirar endavant. Els morts ja no poden tornar, però podem evitar que hi hagi més gent morta i més casos per plorar. Nayef Hawatmeh viu refugiat a Síria i s’ha anat allunyat de les tesis violentes. El 1999 va reunir-se amb un Arafat de qui havia blasfemat per anar als acords d’Oslo i fins i tot va encaixar la mà al President d’Israel, Ezer Weizmann. Això li va valdre les crítiques dels qui ara lideren les faccions radicals. Potser és que ara va pel bon camí.
Esperem-ho.
Apunts relacionats:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!