Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
La qualitat de Polònia i de Caçadors de paraules em feia tenir esperança, però dissabte vaig veure per casualitat el Telenotícies de TV3 i em va caure la cara de vergonya. Vergonya aliena.
Entenc que un partit sectari com el PSC-PSOE (del qual fins i tot Pasqual Maragall es vol desmarcar en la nova onada centrista europea) hagi convertit el Telenotícies en un mer altaveu propagandístic del partit, però això no té perquè convertir el Telenotícies en un mal Telenotícies… o sí?
Comença amb en Maragall. Al principi sembla que la Generalitat torni a fer coses però no, només són crítiques d’en Maragall al procés d’elaboració de l’Estatut, dirigit per ell mateix i frenat pels seus companys de partit Montilla, Chacón & Co. Bé, ell sabrà amb qui es tracta(va).
Després en Chávez. És notícia que el president de Venezuela insulti en Jose María Aznar? Hem de perdre minuts de TN entre aquests dos personatges? Això és informació o enriquiment cultural? És trist que la manca d’activitat de la Generalitat actual faci que la informació política es centri en personatges com Chavez o Aznar. Però entenc que serveix per excitar els ànims dels futurs votants i frenar el seu pensament crític, perillós per al tripartit.
Alters notícies. Com és que quan parlen d’accidents laborals diuen "S’han incrementat els accidents laborals. L’únic remei és controlar les empreses des de l’administració. O això és el que opina el catedràtic…". Amb aquesta estructura s’ha introduit a la ment de l’espectador que l’opinió del catedràtic és objectiva, ja que s’ha presentat en boca del presentador i sense una presentació prèvia. Aquesta noticía hauria de ser "S’han incrementat els accidents laborals. El catedràtic XXX opina que …". Aquesta mala presentació de les notícies on les opinions semblen punts de vista objectius ja fa temps que dura a TV3 i només fa que allunyar-ne els espectados més sensibles a la manipulació propagandística.
Montjuïc. Entenc que Jordi Hereu parli del pacte de Montjuïc com un pacte enter l’alcalde de Barcelona i el President del Govern. No, no Montilla. Vol dir Zapatero. El referent polític de Jordi Hereu és Espanya i per parlar de Montilla parlaria del President del Govern de Catalunya, no del President del Govern a seques. Més dades subconscients pels espectadors, que TV3 podria filtrar si tingués consciència de país. On és ERC?
M’alegra veure que es comença a investigar la Feria de Abril. Almenys una bona notícia.
La veu en off ens informa d’un centenar de pagesos que protesten contra Montilla, quan visita les Terres de l’Ebre. En la imatge en surten força més de cent, però potser han de compensar a la baixa les xifres que feien servir en l’època de CiU, quan vint manifestants eren una gentada i cent un moviment social. Això dels números són miracles de l’enquadrament de la càmera.
I per acabar, els Països Catalans al temps. L’últim reducte de la pàtria grossa, entre xàfecs i soleiades.
Tot plegat és trist perquè els Telenotícies han de projectar la imatge de Catalunya al món i la visió del món que tenim des de Catalunya. I els periodistes de TV3 es dediquen a fer segudisme dels mitjans espanyols (sobretot de la SER i El País), a no crear un punt de vista català (amb honroses excepcions com La nit al dia) i a les tàctiques estil El Periódico de presentar la informació de CiU i el PP sempre junta, a veure si l’associem mentalment… com si els teleespectadors fóssim babaus.
Que facin partidisme ho entenc. El PSC-PSOE és així. Però que facin espanyolisme des dels TN de TV3 m’entristeix molt. D’aquí un temps, què ens quedarà?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
TV·, ‘la nostra’, ja fa anys que va a mal borràs, amb algunes excepcions, com ara els programes que menciones. No em puc creure com ha davallat, pensant en com va començar, mentre no sigui independent dels polítics no millorarà. I encara, si fos així, em temo que la publicitat, que ha augmentat de forma galopant, seria la que manaria. No s’hi val a dir que ‘les altres’ són pitjors, perquè no és una veritat absoluta, la 1 crec que més aviat ha millorat, i la 2 es manté amb una certa i precària dignitat. Tots fan el mateix quan tenen el poder, respecte als mitjans de comunicació. Té sort, com el diari Avui, de que compta amb molts ‘incondicionals’ que ‘per defecte’ la tenen sempre posada, ja que no tenim massa alternativa si no es en castellà. També compta amb el fet que no la pots criticar, sembla que sigui ‘de la família’ i la resposta de molta gent és la que he dit ‘les altres fan el mateix, son pitjors, etc).