Advertiment previ: aquest article no tindrà l’habitual contingut polític-militar. Jo ho aviso, per si algú després s’ha de sentir decebut, que se’l salti directament.
Dissabte a la nit, al programa Millennium del Canal 33 es parlava de diferents llibres i opinions arran del Codi da Vinci (llibre que ni he llegit, ni penso llegir). Entre els convidats hi havia una monja. Per a mi, "la Tere". (…)
Vaig conèixer la Tere quan teníem uns 17 anys. La Tere és del tipus de persona que no et pot deixar indiferent. Extraordinària en tot, d’intel·ligència superior, de conversa encisadora, amb plans de futur clars per aquella edat… Ja aleshores deia que volia especialitzar-se en medecina als EE UU, i al programa van dir que va fer un postgrau a Harvard…
La vaig conèixer casualment durant un Nadal, i immediatament vaig decidir que no li volia perdre la pista. Així que vaig esbrinar per on es bellugava i em vaig apuntar a una de les activitats que ella feia. Allà coincidia amb ella un cop per setmana, de vegades dos. Era un tipus d’activitat amb moltes opcions de xerrar i passar estones plegats, i en definitiva de fer coses que ens podien apropar.
No vam passar mai d’aquella complicitat especial, d’alguns encreuaments de mirades, d’alguns -pocs- frecs mig furtius…
Al poc de temps, mai no vaig saber ni per què ni com, la seva germana petita va començar a apropar-se a mi…. literalment. En tres o quatre ocasions se’m va tirar a sobre a petonejar-me i grapejar-me. Us ho juro. Ha estat el primer i únic cop en la meva vida que un fet així m’ha passat.
No li vaig tornar els petons a la maquíssima i molt sexy Lali, no sé si per absurda fidelitat al "no-res" amb sa germana, o simplement per estar jo massa estabornit i no acabar-me de creure el que m’estava passant. Després d’aquells incidents amb la germaneta em vaig allunyar una mica de la Tere, tot i que de vegades sempre tornava alguna miradeta d’aquelles de "eh, te’n recordes on ho vam deixar?"
Circumstàncies van fer que l’activitat que compartíem s’aturés temporalment, així que no vaig tornar a saber mai més de la Tere….. fins abans-d’ahir, moooolts anys després, quan la vaig veure vestida de monja i presentant un parell de llibres que havia escrit.
Estic segur de que la Tere no se’n recorda de mi. Però jo la tinc apuntada a la llibreta d’execucions frustrades del Botxí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És la segona vegada que responc un dels teus escrits. El cas és que jo també vaig quedar gratament impressionat veient el Mil·lènium, davant la personalitat d’aquesta dona.
Per tant, m’ha fet molta gràcia llegir-te, i no cal dir que el que no es tracti d’un escrit de caire polític no m’ha decepcionat en aquest cas gens. La Tere, com tu li dius, sembla en efecte molt intel·ligent i amb una cultura amplíssima. Ben cert que no deixa indiferent.
Una salutació.