Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Evo, el Pirata
La notícia del dia, i sense dubte dels propers dies, és la primera gran rucada d’aquest desgraciat arribat a president de Bolívia. Aquest semi-analfabet es pensa que pot dirigir un país només havent llegit els quatre eslògans habituals del marxisme – leninisme, que, com es veu, tan bons resultats han donat al proletariat cubà.
Aquest illetrat s’ha pensat que és veritat allò que Lenin va dir de que les cuineres podien ser ministres. Això no valia al 1.917, ni encara menys un segle més tard.
Abans de cometre un acte de pirateria internacional podia haver trucat el seu amic Lula. O, fins i tot, al Fonzo Guerra, que també va tenir la temptació rapinyaire. (…)
Quan el boig reconvertit a possibilista, Lula, anava a arribar al poder jo tenia responsabilitat sobre una fàbrica a Sao Paulo. Abans de les eleccions em vaig assabentar de molts moviments d’empresaris estrangers per tal de fer una política comuna enfront de les idees revolucionàries del Partit dels Treballadors. El missatge fou molt clar: nano, arribem a un acord, o fotem el camp massivament, i t’arregles tu per donar feina a milions d’assalariats que treballen a les multinacionals.
En Lula ho va entendre i ha dut a terme reformes lògiques, sense esquinçar el sentit comú i respectant els compromisos d’Estat.
En Guerra també fou un aprenent de bruixot que hagué de plegar veles. A la campanya del 82, el PSOE no va gosar d’escriure al programa electoral que volien nacionalitzar els bancs… però un sector encapçalat pel Guerra ho barrinava des de feia temps. Un any abans, els socialistes francesos ho havien fet, i el resultat ja era desastrós. Possiblement això ho va aturar.
Però en Guerra, avui dedicat a tondre estatuts, volia ser més d’esquerres que ningú i un cop al poder va continuar amb la seva idea d’expropiar els bancs. Pel que va transcendir, sembla ser que algú amb una mica se seny li va dir quelcom semblant a:
“Mira, Fonzo. No podem arrabassar els bancs amb la Guàrdia Civil al davant. Per començar, els diners que s’hi guarden no són seus, sinó dels estalviadors. Si vols nacionalitzar-los, d’acord. Només es tracta d’expropiar el 51% de les accions, i llavors podràs nomenar el Consell d’Administració. Ara bé, per expropiar les accions, cal determinar el seu preu just…. i pagar-lo prèviament. Això pujarà no sé quants centenars de milers de milions de pessetes.”
Aquest és el pas que el Pirata Evo ha oblidat: no es pot prendre una empresa com a botí de guerra. Pot expropiar-la d’acord a una llei…. però pagant prèviament el seu valor als seus propietaris. O bé, passar a acompanyar Gadafi i Castro a la llista de pirates internacionals, i naturalment assumir les conseqüències. Que li pregunti al Comandante, què tal li va amb el bloqueig internacional.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
pots semblar un pirata o ser-ne, si tens una ideologia, te le pots creure o practicar-la, si acceptes el joc dels rapinyaires, has de pendre el què es teu i llavors negociar equitativament..
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
Parlar per parlar. Hugo Morales i mitja sudamerica està assesorada per Felipe Gonzalez.
Ell ja es va tinglejar Espanya des de el seu gust, interés i punt de vista sevillà des de la transició.
El que vol fer Evo Morales és readreçar la situació i plantejar un tipus d’economia similar a la de Hugo Chavez de Veneçuela amb el petroli, de la que tant bones relacions hi ha amb l’Estat espanyol.
Menos caritat farsa i culpar als pobres llauradors europeus de la fam i la misèria al tercer món i més solidaritat amb lles politiques anti-espoli dels governs i sectors estrategics sudamericans.
Si cal un illetrat semi-analfabet ja et cridarem a tu.
L’Evo serà allò que tu vulguis, però té els collons d’un toro.
En aquest comentari et defineixes molt be: ideòleg nazional-militar per a botiguers/caganers.
Aquest vòmit mental reflexa un pensament d’infantessa mal resolta i complexos galopants. Tot en ell es dolent, miserable, ridícul com l’imatge de pallasso d’Adolf Hitler. Que defenses? Quins interessos? Els de Repsol, Elf o British Petroleum? O es la por de petitburgès cagat la que t’inspira.
Em sembla bé que se m’insulti. Donat que jo ho faig a tort i a dret, em sembla bé de rebre’n si cal.
Però encara no he llegit cap contra-argument. I això que, pel que sembla, sou majoria…
Tot apunta, company, que reprodueixes algunes opinions impròpies d’una persona formada i pretesament analítica del temps que ens toca de viure.
No entenc a què ve "semi-analfabet" ni la teva càrrega contra economies que en el somni del bé comú, han intentat una altra societat. Altra cosa -efectivament- és què n’ha sortit; però amb quina autoritat per jutjar la idoneïtat i la imperfecció? En nom de què? Amb quins referents per contrastar que coneguis de primera mà? Ah, clar, l’etern dimoni cubà! Pel camí brut de sang, dolor i injustícia es quedaren els intents a Guatemala, Nicaragua o El Salvador, per nomenar els primers que vénen a la memòria.
La història de Sudamèrica s’ha caracteritzat pels infinits intents de crear propi model econòmic que mai s’han deixat prosperar -amb la vergonya de la sang, coerció, repressió i ofec- gràcies a la intervenció d’elits socials lletraferides -estrangeres i autòctones- doctors enginyers, economistes, gent de lleis i de ciències…tots aquests que pel que sembla, són els únics que aixequen la teva admiració, tots els capacitats estudiosos del superàvit i dels beneficis mai suficients per a les pròpies arques. Això de socialitzar el benefici és l’únic que mai han tingut en compte, eh? Però, com? No, i ara! Com pot ser? Aquesta intelligentsia no haurà trobat, és clar, la manera. No mereixes ni que se’t contesti a tanta provocació.
Mentrestant, amunt els humils i les seves veritats i avall els titolitis de classe!!