Miquel Roman

EL PERIODICO Divendres, 18 de març del 2011 Edwin Winkels. Ruïna ‘okupada’ per bicicletes. Durant dècades va agonitzar a la cantonada de la Via Favència amb l’estret carrer de vianants de Joaquim Valls, al cor de Nou Barris, una casa malparada que, per culpa de l’abandonament total, anava desfent-se en un solar salvatge. Es construïa la Ronda de Dalt, just als seus peus -ja fa una eternitat-.

 

S’arreglava l’entorn, però la ruïna continuava allà. La majoria dels transeünts ni tan sols recorden què hi devia haver hagut algun dia molt llunyà. Ara, segueix sent no més que una feble construcció de tres parets i unes bigues, sense sostre que en protegeixi l’interior de les inclemències de l’hivern. Però avui ja és un dia agradable, amb sol i caloreta, i al carrer de Joaquim Valls, 137, la porta -sí, la ruïna encara té porta, tancada amb un cadenat- i a les 17.30 hores tornarà a obrir, com ho fa cada dimarts i divendres, el taller de reparació bicicletes més peculiar de Barcelona.

Un petit miracle, que obri, perquè ahir al matí es presentava un secretari judicial amb alguns mossos d’esquadra per desallotjar l’edifici, tot i que en realitat hi ha molt poca cosa a desallotjar, perquè no hi viuen okupes i només hi ha unes quantes eines a les parets, llantes de bicis, unes prestatgeries i unes caixes amb material de recanvi. A més a més, desenes de veïns s’hi van ajuntar per a un dinar a la porta per impedir amb la seva presència qualsevol tipus de desallotjament, ordenat pel jutge després que la constructora Constrak, que va comprar el terreny el 2004 i que des de l’abril del 2007 té permís municipal de construir-hi tres vivendes, guanyés la demanda civil.

«Esperarem què passarà ara, però de moment hem guanyat la batalla a l’especulació. El taller és del barri, i no volem que s’hi construeixin pisos que ningú del barri podrà pagar», diu un dels joves que es preocupen del taller d’autoreparació Roketes-Verdum, com l’anomenen ells, xavals anònims del col·lectiu Biciosxs, orgullosos d’haver construït en cinc anys un lloc gairebé idíl·lic, on tothom pot venir a reparar la seva bici amb les eines, el material i també el coneixement que la gent aporta o intercanvia de manera desinteressada.

 

Punt de trobada Abans de l’okupació de la ruïna ja hi havia el taller, però es portava a terme al mig del carrer, davant de la biblioteca. S’ha convertit en un punt de trobada, gent de totes les nacionalitats hi arriba per arreglar la seva pròpia bici, alguns porten fins i tot menjar per compartir, per degustar sabors d’altres països, i mentrestant els mecànics autodidactes no deixen de parlar ni un segon. Orgullosos, mostren unes línies que els va dedicar en un reportatge l’escriptor Manuel Rivas, ressaltant aquell esperit obrer, social i reivindicatiu que va néixer a Nou Barris quan els veïns van conquistar la fàbrica d’asfalt per convertir-la en el seu Ateneu Popular. No deu ser casualitat que aquí hi hagi, creuant-se amb el carrer de Joaquim Valls, el carrer dedicat a Pablo Iglesias.