Miquel Roman

ERC es un partit polític d’esquerres, republicà i independentista. Per tant es objectivament evident que ningú ha hagut de cedir més per provar d’aconseguir un nou model per la relació entre Catalunya i Espanya. Tot i això, ara ens trobem amb una reforma del Estatut antic i no de un de nou. Un projecte insatisfactori i clarament insuficient, que després de un procés tant llarg es un resultat decebedor. No s’aconsegueix cap dels importants objectius que dugueren als seus promotors a engegar el projecte.

Se suposa que Esquerra ha de votar a favor. Per no votat igual que el PP; ja que es veu que es aquesta força política la que ha de condicionar la vida política català. Per no trencar el tripartit. I ho diuen els mateixos que afirmen que  Esquerra s’aferra a les cadires quan evidentment la manera més eficaç de aferrar-se a les cadires seria votar a favor del Estatut. Per que el PSC i CiU no es veuen prou forts per defensar el Si en un refendum, sense ERC; la preocupació davant d’aquesta possibilitat es molt gran a Convergència. I per que no dir-ho. Esquerra ha de votar a favor per que es el que els catalans hem fet sempre, cedir, claudicar, arronsar l’espatlla, …

Però Esquerra no entén aquesta lògica dels partits polítics com a fi en si mateixos, encara està en l’òrbita del partit com a ideologia. Se suposa -això diuen els creador d’opinió i politolegs-, que això es falta de maduresa política. Es veu que això de que les bases del partit -les que donen la cara cada dia a la ciutadania a peu de carrer-, puguin decidir no esta a la vanguardia del funcionament dels partits. Sembla que el fet de que un partit sigui coherent esta mal vist. És una falta de respecte cap a els altres partits, que queden malament per comparació.

L’actitud madura es sumar-se al consens de tapar les vergonyes d’un acord dolent. És una desgracia que Esquerra no sigui un partit madur, es una llàstima que continuï amb la seva inconscient dèria de ser coherent. Però que hi farem, a mi m’agrada així.

Voldria donar les gràcies a tots i a totes les que ens aquest moments difícils i atacats per tots els mitjans de comunicació fidels als seus amos, s’ens heu acostat i ens heu dit: No afluixeu, estem amb vosaltres.