Era conegut com a “Face” o “Petronio” i fou, juntament amb Quico Sabater un important guerriller urbà en la dècada dels 40 i 50. La lluita del franquisme contra la republicà no acabà el 1939. La repressió no es va aturar, i en aquest context apareix el maquis. Recolzat a Catalunya per la proximitat amb la frontera de l’Estat francès.
Facerias era un home d’acció. Però també era un bon organitzador, d’una altra manera no hauria sobreviscut tant de temps. Va néixer a Barcelona, el 6 de gener de 1920. El 1936 era afiliat al sindicat de la Fusta de la CNT i a les Joventuts Llibertaries del Poble Sec. En començar la guerra s’allistà a la Columna Ascaso i lluità al front d’Aragó. En les acaballes de la guerra, l’any 1939, fou fet presoner. La seva parella i filla petita marxaren cap a França i no es va tornà a sapiguer rés. Probablement perderen la vida en el camí.
Facerias va anar a parar a diferents camps de concentració i de treball i en arribar la seva lleva va passar de presoner a soldat, a l’unitat de transports militars a Barcelona. Es va llicenciar el 1945.
S’incorpora al sindicat d’Indústries gràfiques de la CNT i treballa de cambrer. Dedicat en el seu temps lliure a l’activitat clandestina. Acabava la Segona Guerra Mundial i s’esperava que fos el preludi de la caiguda de la dictadura. Un moment per intensificar la resistència interior a partir dels Grups de Defensa.
Col•labora i treballa en molts projectes i fou detingut el 1946 i alliberat el 47. El mateix any 1947 organitzà un grup guerriller i duen a terme la primera acció. Atraquen la fabrica Hispano-Olivetti. Els atracaments tenien per objectiu “requisar” els fons necessaris per a continuar la lluita, però també per sufragar despeses polítiques (edició de propaganda, …) i solidàries (diners per els presos i els seus familiars, …). La manca de recursos, juntament amb les constants caigudes i detencions, son una constant dels grups de guerrilla urbana.
El grup de Facerias també organitza sabotatges i actes de resistència però el seu treball no podia estar al marge de les disputes internes al moviment llibertari.
En moltes ocasions van estar a punt de detenir-lo o de matar-lo i no foren pocs els seus companys que van caure. Ja sigui per participar en activitats polítiques, establir contactes, o per desaparèixer en els moments més compromesos, en Facerias creuava de vegades els Pirineus.
El 1952 ho va tornar a fer. Però ara ni a França es trobava segur. La possibilitat de que pogués ser extradit davant la passivitat de uns dirigents anarquistes que no l’hi tenien simpatia (l’any 53 desautoritzarien la lluita armada), el decidí a traslladar-se a Itàlia. On va formar part dels Grups Anarquistes d’Acció Proletària.
Facerias tingué una actuació destacada i polèmica en el anarquisme italià. Per una banda patrocina l’iniciativa de fer un Campament-Trobada de la Joventut anarquista. Però per l’altra banda els seus mètodes “d’expropiació” donaven lloc a confusió. A Itàlia el anarquisme no era clandestí i per tant atracar bancs no encaixava amb la seva realitat. Per una altra banda, Facerias, com a guerriller a temps complert (com a perseguit per la policia no podia ser guerriller i treballador a l’hora), vivia també dels fruits de la “expropiació”. Això generava mals entesos amb els seus col•laboradors italians, i permetia a els seus detractors de desqualificar la seva feina política.
Facerias tornà a Barcelona. Inicialment havia de tornar amb Quico Sabater però aquest l’hi posa com a condició que no parles amb la direcció del moviment anarquista a França. En fer-ho Quico considerà que havia actuat de manera deslleial cap a ell.
Facerias es van amagar a una cabana-xalet entre els arbres de Sant Medir. Els companys amb els que travessa la frontera foren detinguts. Però el no ho sàvia quan el matí del 30 d’agost de 1957 es dirigia cap a una cita a Pi i Molist amb Passeig Verdum, davant del Mental (actual Seu del Districte). L’hi disparen, no veu d’on. Està ferit, i el tornen a disparar. Facerias prova de fugir i salta es deixa caure per la rampa d’un solar quatre metres per sota del carrer. Prova de treure una bomba de mà, però els trets continuen, de les finestres de la vorera del davant i del carrer Nil. Facerias cau, mort amb la bomba a la mà i amb nou impactes de bala.
A les finestres, terrats i carrers adjacents la policia i la Guàrdia civil. L’emboscada ha estat un èxit. Facerias es mort. Només queden dos grups guerrillers a Catalunya, el de Quico Sabater i el de Ramon Vila Capdevila.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!