Entre línies (notes de Juli Capilla)

A Forna, un llogaret pertanyent a l’Atzúbia, a la Marina Alta, hi ha un Palau que paga la pena de visitar. Hi vam anar el proppassat diumenge des de Vilallonga de la Safor, perquè la senda que ix des de la Font d’en Carròs és més llarga, i costa de trobar. Forna és petita, però té la seua història. Enclavada a les faldes de la muntanya, mirant la vall que s’estén fins a la mar, Forna va ser repoblada per mallorquins després de l’expulsió dels moriscos; per això, encara n’hi perduren llinatges. El llibre de Salvador Alemany Garcia, Les cartes de poblament de l’Atzúbia i Forna (IECMA) ho explica molt bé. Però, el que crida més l’atenció del visitant és l’impressionant “castell” aixecat en un dels promontoris contigus a la població, un enclavament estratègic que domina el paisatge per tots costats. La noble família Cruïlles, catalans establerts a Alfara del Patriarca, hi van veure un lloc ideal per al sojorn estival, i van fer-hi bastir un palau que tothom creu que és un castell. El guia, però, va esborrar aquesta creença tot explicant-nos que els castells no tenen finestrals tan grans. Tot i això, el Palau de Forna també es va fer servir per a defensar-se dels atacs externs, com ara els dels pirates berbers, molt freqüents a l’època. I fins i tot s’hi va fer construir una presó, on s’allotjaven els roders abans de ser deportats per ser jutjats. El guia ens va explicar que els carcellers els donaven òxid de ferro perquè pogueren torbar-se durant el captiveri tot pintant les parets. És així com hi han deixat la seua empremta. Les parets de la presó de Forna estan totes esgrafiades de motius mariners, mítics o bel·licosos. No és tant el valor artístic com el testimonial, ja que hi reflecteixen tot un món, la cosmovisió inconfusible de l’època medieval. Així, s’hi distingeixen perfectament guerrers en plena batalla, ballesters preparats per a llançar les sagetes, soldats amb fones amenaçadores, monstres fantàstics, alguns animals del terreny i, sobretot, els vaixells de l’època, amb els seus pals i la bandera de la Corona d’Aragó onejant les quatre barres característiques. És un món antic, fascinant, que forma part de la nostra història i que tenim ben a l’abast.